Tradició i Passió a la Selva del Camp.
 |
| Processó de l'Agonia. Foto: Mercè Masdeu |
Continuem el nostre viatge per a
conèixer d’altres belles tradicions confrares i de Passió arreu de Casa Nostra.
En aquesta ocasió fem una aturada a les terres de la Selva del Camp per a
parlar del seu Via Crucis, i per això conversem amb Lluïsa Garriga que és membre
de la Vint-i-quatrena de la Reial Congregació de la Puríssima Sang de Nostre
Senyor Jesucrist, també coneguda com a Confraria de la Sang.
La presència de les conraries de
la Sang de Nostre Senyor Jesucrist es van estendre des de Barcelona per a tot
el litoral català durant el s. XV –XVI havent encara avui dia , amb diferents
evolucions històriques, presència a ciutats com Perpinyà, Tarragona, Reus,
Mataró... i també a la Selva del Camp.
Què queda avui dia de l’antiga
Confraria del Nom de Jesús o de la Confraria de la Sang?
 |
| Via Crucis Selva del Camp. Foto: Albert Fort Pàmies |
A finals
del sg. XVI hi ha la voluntat de fundar la Confraria de la Sang a la Selva per
tal de procurar l'esplendor de la Setmana Santa, de forma similar a Tarragona,
Reus i Valls, però el Consell es mostrava reticent, amb la qual cosa es
va iniciar la seva existència sota l'empara de la Confraria del Sant Nom de
Jesús, fundada el 1580.
L'any 1616 la Confraria de la Sang inicia la seva
activitat com a Confraria independent de la del Sant Nom de Jesús, que acava
desapareixent, i l'any següent, el 1617, organitza ja les
"professons" de Setmana Santa a la Selva del Camp.
Des de l'Edat Mitjana, algunes de les funcions que manté la Confraria de la
Sang a la Selva, a més de l'organització dels diferents actes que es fan per
Setmana Santa, és exercir la caritat i fer-se càrrec del trasllat dels
confrares difunts.
També s'ha mantingut
la mateixa organització de la Confraria. Els Confrares no són persones
individuals, sinó que ho són tota la família, essent actualment confrares unes
500 famílies de la localitat (d'una població d'uns 5000 habitants).
La junta
està formada per 24 membres, anomenada "Vint-i-quatrena", entre els
quals hi ha dos Procuradors. L'any 2012 s'incorporen dones a la
Vint-i-quatrena, càrrec que fins aleshores només podien exercir els homes. La
Vint-i-quatrena es reuneix en Capítol ordinari dues vegades d'any (un abans
d'iniciar la Quaresma, i un després de Setmana Santa) i sempre es fa a
l'Ajuntament, i sota la presidència del Sr. Alcalde.
 |
| Selva del Camp. Foto: Mercè Masdeu Dolcet. |
Aquesta és una altra de
les herències medievals de la nostra Confraria francament curiosa. A l'Edat
Mitjana, la Selva era una pabordia de l'Arquebisbat de Tarragona, i el Sr.
Paborde era un càrrec eclesiàstic, delegat pel Sr. Arquebisbe. En acabar el
feudalisme, el paper de presidir el Capítol passa al Sr. Batlle, tot i ser un
càrrec laic, i així s'ha mantingut fins a l'actualitat. Un altre fet curiós és
que durant el Capítol el Crister de l'Any (portador del Sant Crist) demana
permís al Sr. Alcalde per poder treure el St Crist, pujar-lo al Calvari i fer
les "professons" pels carrers del poble.
Pel que fa als
elements que constitueixen les "professons" ha mantingut tos aquells
propis de la Sang: armats, ganfanons, bandera, penó, vestes negres portadores
dels "trofeus" o "improperis"(objectes relacionats amb la
Passió de Crist com sentència, martell, claus, ...), els tres Cristers o
portadors del Sant Crist, les tres Maries, apòstols, les tres dones de la
Passió (Samaritana, Maria Magdalena, Verònica), penitent, i la Soledat. A la
processó de la nit s'incorporen la Veracreu i el Sant Sepulcre (acompanyat pels
cavallers del St Sepulcre vestits amb vesta negra i capa i cucurulla vermella),
i des de l'any 2002 es recupera la interpretació del Ball de la Mort.
Tots
aquests elements es van tenir que refer després de la guerra, ja que els antics
es van destruir. Als anys 50 es van incorporar dos misteris nous: el Natzarè,
amb les seves corresponents vestes (vesta negra amb cucurulla i faixa verda) i
el "Pas" dels Jueus, donació dels selvatans residents fora vila, amb
les vestes liles i cucurulla i cordó blanc. L'any 1987 també s'incorpora el
Misteri del Davallament de la Creu, amb les vestes blaves. Tots els assistents
a les processons amb vesta van amb el cap cobert amb cucurulla, excepte els
infants, els Cristers i membres de la Vint-i-quatrena, i els arrengleradors
(encarregats de mantenir l'ordre durant la processó), que porten golilla de
puntes blanques al coll.
 |
| Moment del Via Crucis de la Selva del Camp. |
Estem parlant d'una entitat que té 400 anys d'història
i que ha mantingut viva les tradicions arrelades a la Setmana Santa Selvatana
gairebé de forma inalterada, tot i que també ha sabut incorporar elements nous
i adaptar-se als temps actuals.
Com és la Setmana Santa de
la Selva del Camp?
 |
| Inici Processó de l'Agonia. |
Els selvatans i selvatanes
vivim la Setmana Santa amb molt de sentiment, respecte i estima... però
sobretot la vivim com una gran festa. És un moment de celebració familiar, de
creences compartides, de retrobament amb selvatans que viuen fora vila, de
sentiment de pertinença, de record als que no hi són, de fer poble, de menjar
menjablanc baixant del calvari (postre típic fet amb llet d'ametlla)...
Aquest sentiments i tradicions, juntament amb la bellesa plàstica de les nostres processons, han merescut el reconeixement de la Generalitat de Catalunya al nostre Divendres Sant com a Festa Tradicional d'Interès Nacional, i declaració del nostre Viacrucis camí del Calvari com element festiu patrimonial d'interès nacional.
La celebració de la
Setmana Santa comença Diumenge de Rams.
Pel matí hi ha la Benedicció de Rams a les 10.30, fent una processó del convent
de Sant Rafael fins al temple Parroquial on es fa la missa, en la qual la
Confraria de la Sang fa l'ofrena del Ciri Pasqual. Per la tarda, a les 17,30 hi
ha un Viacrucis al Calvari i en acabar es fa el Pregó de Setmana Santa, cada
any a càrrec d'una personalitat selvatana o vinculada amb la Selva.
Dijous Sant a les 7 de la tarda es fa la Celebració de la Cena del Senyor i a
les 10 de la nit el trasllat del Misteri de la Pietat des de Sant Rafael a
l'església Parroquial. Durant el dia de Dijous Sant s'ornamenten tots els
Passos o Misteris, i els Confrares passen a recollir els Trofeus i ciris per
sortir Divendres Sant a les "professons".
Divendres Sant es fa el Viacrucis al Calvari a les 7 del matí i la Processó de
l'Agonia a les 11,30 del matí. Per la tarda hi ha la Celebració Litúrgica de la
Mort del Senyor amb el cant de la passió i l'Adoració de la Creu a les 18h a
l'Església Parroquial, i a les 22h de la nit la Processó del Sant Enterrament.
Un dels elements
fonamentals i que aporten més bellesa a les nostres processons és la música. El
so de la trompeta, amb el toc de la Sang, que indica la sortida de la processó
i punts principals del seu recorregut; el timbal dels armats junt amb el picar
de les llances, que marca com un batec la marxa de la processó; i tots els
cants que acompanyen els diferents Misteris, molts d'ells peces originàries de
la Selva, interpretades per l'Schola Cantorum i la Banda de Música de la Selva
del Camp.
Dissabte Sant a les 22 h. es fa la Vetlla de la Resurrecció del Senyor i el
Pregó de Pasqua. En acabar, i al llarg del matí de Diumenge de Pasqua hi ha Caramelles pels carrers del poble,
interpretades pel grup de Joves Verge de Paretdelgada.
 |
| Via Crucis. Foto:Albert Fort Pàmies |
El Via Crucis de la Selva del Camp, gairebé
quatricentenari, encara conserva l’essència dels antics Camins de la Creu tan
estesos al s. XVII i que amb el temps ha anat afegint elements de seguici
processionals. Com és el Viacrucis de Divendres Sant i què conserva de
l'antigor?
Divendres
Sant es desperta amb la crida del trompeta i del timbaler dels armats, que des
de les 6 del matí passen pels carrers del poble per anunciar la pujada al
Calvari. Sempre s'ha fet així...
Abans
de les 7, i abans de començar cada processó, des del campanar es toquen les
matraques, una mena de campanes de fusta que fan un so sec i lúgubre (Divendres
Sant no es toquen les campanes habituals, que tenen un so brillant i festiu),
també per fer la crida al poble.
Els selvatans/es es van aplegant a les portes de l'església. A les 7 el secretari de la Vint-i-quatrena surt a la plaça i crida l'ordre de la "professo", que va desfilant amb silenci i expectació. És la processó més sentida i concorreguda pels selvatans/es, tot i que no hi surten masses vestes.
 |
| Via Crucis. Foto:Albert Fort Pàmies |
La
processó passa per la raval de St Pau, sortint del poble, traspassant la riera
i s'enfila per un turó fins arribar al Calvari. Al llarg del camí hi ha les 14
creus que marquen la lectura del viacrucis. La bellesa escènica de l'indret i
moment són un reclam per a molts fotògrafs d'arreu de Catalunya, i han donat
lloc a moltes fotografies premiades en concursos.
Els
elements que surten a la processó del Calvari són el propis de la Confraria de
la Sang, que he citat anteriorment, però prenen un relleu especial:
El Penitent, que descalç porta la creu
penitencial al llarg del camí, a imatge de Jesús.
El Crister de l'any (són tres portadors del Sant
Crist durant una terna, alternant durant els tres anys qui serà el Crister
titular, ja que és qui demana permís al Capítol per portar el Sant Crist i qui
pot triar una de les tres Maries, que anirà situada al mig i davant de la Creu
al Viacrucis), és l'encarregat de treure i entrar el Sant Crist de la Sang de
l'església a cada processó, i tot i que no és obligatori ni està escrit, és
tradició que el Crister pugi el Sant Crist fins el Calvari sense relleu.
La música que acompanya el St. Crist. S'interpreta el
"Jesu" pujant al Calvari, i el "Miserere" baixant. També
s'interpretaran a processó de l'Agonia amb el St. Crist. Són dues peces
originàries de la Selva, harmonitzades a
quatre veus mixtes amb acompanyament instrumental.
El moment primordial de la processó és quan, en baixar del
Calvari, el Sant Crist es troba amb la Soledat a la “Verònica” (encreuament
riera-raval de St Pau). En produir-se “l'encontre” es fa un silenci
especial i expectant... i s'interpreta el cant de l'”Stabat Mater” amb
veus blanques, dues flautes travesseres i un fiscorn. Aquesta peça ha
esdevingut el fragment musical més característic i identificador de la Setmana
Santa selvatana.
Acabat el Via Crucis, pren el protagonisme la Processó de l’Agonia... hi ha
una gran presència d’infants, com és aquesta processó?
Antigament la
processó de l'Agonia era una continuació de la processó del Calvari, que en
arribar al poble es visitaven els diferents “monuments” instal·lats en els
convents de Sant Agustí i de Sant Rafael. Amb el temps es van configurar com
dues processons diferenciades, però el recorregut continua sent el mateix. Tot
i que ara no es fan monuments en les esglésies d'aquests convents, la processó encara entra fins l'altar de la
Sant Rafael.
La processó de
l'Agonia surt de l'Església de Sant Andreu a les 11.30 del matí, i és la que
aporta més vistositat ja que surten moltes vestes i és la que hi ha més
infants.
A més dels elements
propis de la Sang, s'incorporen a la processó el Misteri del Natzarè, el
Misteri de la Flagel·lació també conegut com el Pas dels Jueus, i el Misteri
del Devallament de la Creu o Pietat, acompanyats dels seus respectius penons,
vestes i cants.
I la processó del Sant
Enterrament?
És la més solemne, i incorpora elements molt propis de la Sang:
El Misteri del Sant Sepulcre, acompanyat pels cavallers del Sant Sepulcre i
un cant propi selvatà que antigament s'interpretava també als enterraments: l'In
Exitu, és possiblement una composició anterior al sg XVII. Acompanyant
també al Sant Sepulcre, des de l'any 2002, es recupera el Ball de la Mort.
 |
| Ball de la Mort. Foto: Mercè Masdeu. |
 |
| Moment del Via Crucis de Divendres Sant. Foto: Albert Fort Pàmies |
...I com estan organitzades
les confraries, germandats, congregacions i armats?
Tal i com he comentat anteriorment a la Selva només hi ha la Confraria de
la Sang, que organitza i articula tots els actes de Setmana Santa. Es pot fer
gràcies a l'aportació econòmica dels confrares, i de l'esforç i treball
desinteressat de molta gent. En els últims 30 anys s'han fet tots els ciris i
atxes amb oli per no tenir despeses de cera; s'han renovat totes les
carrosseries dels diferents passos; s'han confeccionat de nou tots els penons,
faldilles dels passos, bandera, tovalloles; s'ha construït amb conveni amb l'Ajuntament un magatzem per guardar els passos...
També s'han fet exposicions; s'han editat llibres; un CD que recull la
nostra música de Setmana Santa;... i l'any 2009 es va fer una Passió
inèdita, escrita pel Sr. David Jou i dirigida pel selvatà Josep M. Puig i
Baiget que va ser fantàstica i s'espera poder tornar-la a fer l'any 2018.
L'any vinent, dins de la celebració de 400 è aniversari de l'organització
de les “professons” per part de la Confraria de la Sang, es farà per segona
vegada la trobada d'Armats de les comarques Tarragonines a la Selva. La XXI
trobada d'armats serà el 2 d'abril de 2017, i hi esteu tots convidats!!!
Tot i les dificultats actuals com són la secularització de l'Església en
general i que la nostra població ha crescut molt relativament en pocs anys, la
Setmana Santa a la Selva s'ha mantingut viva i integradora i esperem que
continui així per molts anys.
Lluïsa moltíssimes gràcies
per haver-nos deixat compartir aquesta vella tradició tan viva i poder-la
compartir amb la resta de confrares i seguidors d’arreu de Catalunya. Així com
avançar-nos i desitjar-vos una molt bona setmana santa i bona pasqua.
Més informació:
- Ajuntament de la Selva del Camp.
- Correu de la confraria de la Sang. mgarri38@gmail.com i confrariadelasang@gmail.com
Font d'imatges:
- Via Crucis Albert Fort Pàmies 2015.
- Ball de la Mort i Processó de l'Agonia Mercè Masdeu Dolcet 2015.
