Les processons oblidades de Mataró.

Durant el temps de Quaresma i particularment en la Setmana Santa se celebraven altres devotes processons menys concorregudes, algunes organitzades per determinades confraries, altres pel Tercer Orde Caputxí, que per la seva escassa transcendència deixaren de fer-se a conseqüència dels esdeveniments revolucionaris del 1835 i mai més han tornat a donar senyals de vida.

A mitja tarda del diumenge de Rams sortia una processó de la parròquia de Santa Maria, resant el Via Crucis, que en el curs del seu recorregut s’hi ajuntava una altra processó que sortia de l’església de Santa Anna, que en deien “processó del Natzarè”, fent un trajecte que baixant pel carrer de Sant Antoni recorria la platja, que era la finalitat primordial.

Hi assitien nombrosos alumnes de l’Escola Pia i congregants vestint vesta negra, que estaven precedits per una comparsa de soldats romans i l’acabava una gran imatge del Sant Crist, amb el corresponent cos de portants, també vestits amb vesta negra. Vulgarment era coneguda per “processó dels Arrabals” perquè també recorria el Ravalet i Camí Ral. Deixà de celebrar-se a finals del segle XVIII, fent però una posterior revifalla que no passà del 1835.

En conseqüència, s’organitzà una altra processó, per l’interior del temple de Santa Maria, que no durà molts anys, en la qual hi participaven molts nens i nenes, acompanyats pels seus pares. Obria el pas un sacerdot que portava una creu de fusta, i tancava la processó una imatge del Natzarè amb un senzill tabernacle que el duien quatre homes llogats vestint una grossa perruca de llargs cabells blancs i un hàbit caputxí. Fou coneguda amb el nom de “processó dels escabellats”.

La imatge del Natzarè, durant tot l’any romania en una capella molt reduïda, de fusta decorada amb ornaments barrocs, daurats, a l’interior de la sagristia de la Capella dels Dolors.

El Divendres Sant, de bon matí, sortia de la parròquia de Santa Maria un solemne “Via Crucis” de caràcter franciscà, fundat pels pares Caputxins, que en els seus primer anys anava a llur convent on hi finalitzava, i desaparegut aquest, l’any 1835, al seu lloc anà al cementiri. 

Pujava pel carrer de Sant Francesc, Esplanada i el camí corresponent, i ja fora poblat, encara en hora de bon matí, gaudint de la sortida del sol llunyà que donava certa alegria a l’extens paisatge que contrastava en la commemoració de l’acte amarat de sagrat recolliment.

Les estacions eren senyalades amb petites creus de fusta pintades de negre, repartides pel camí, on la processó s’aturava per fer la corresponent meditació, que un cop acabada, els assistents s’agenollaven i besaven a terra. D’aquí en vingué que en deien la “processó del petó”.

En arribar al final es feia un acte d’homenatge al Sant Crist, i un sacerdot pronunciava unes breus i emocionades paraules. Durant el retorn a la parròquia es resava el Rosari pel camí.

 

Imatge Via Crucis 2015.

Font: Marià Ribas i Bertran “TRADICIONS POPULARS I COSTUMS MATARONINS. Superticions i bruixeria”. Edita “L’aixernador edicions”, juny 1991. Pàgs 61-62.

Nota: Avui dia el Via Crucis iniciat pels pares Caputxins segueix el mateix recorregut i dia, tot i que amb el temps ha passat a anomenar-se Via Crucis Interparroquial de Mataró.