divendres, de gener 01, 2016

Els tabernacles de la festa de la Santa Creu a Catalunya i Mataró.

Festa de la Santa Creu de 1910. Font: MASMA col. F.de P. Enrich i Regàs
Gràcies a l’obra d’Albert Dresaire (2004) - estudiós català del pessebre - es pot conèixer una mica més sobre la bella tradició mataronina dels tabernacles de la festa de la Santa Creu.

Joan Amades, pare del costumari català parlant de la història del pessebre, fa menció de la tradició dels tabernacles de la Santa Creu a Catalunya, que es tractava “d’un costum ben arrelat a Mataró”.

Abans de la reforma litúrgica de 1969, el dia 3 de maig se celebrava la Festa de la Invenció de la Santa Creu. Els més menuts portaven en una mena de plataforma, com si fossin els pessebres de Bascònia, un mural que exaltava la Santa Creu. Eren tabernacles que se sumaven a les creus guarnides que hi havia als carrers durant aquesta diada on es recordava també la recerca i troballa de fragments de la Santa Creu a Terra Santa per part de Santa Elena, mare de l’emperador Constantí I el Gran.
Concurs de creus i tabernacles Círcol Catòlic 1929.
Foto. Mn. Joan Colomer MASMM, col. Adan Ferrer.

Concurs de tabernacles 1920. Foto: Tomàs Carreras, Font.Biblioteca Red CSIC
Segons s’explica en diverses fonts, la tradició dels tabernacles va començar a la ciutat en l’època de la Contrarreforma a finals del s.XVI, en un moment on hi va haver un impuls de la imatgeria religiosa encapçalada per la Companyia de Jesús. Va començar tot una dinàmica de portar les imatges al carrer, fora dels temples, i va ser quan van agafar un gran impuls tot tipus d’expressions públiques de fe a l’espai públic. La imatgeria barroca va ajudar molt a aquest impuls on es van entendre tabernacles, pessebres, actes processionals...

Pel que sembla i diuen diverses fonts, a Mataró hi havia una gran tradició al voltant d’aquesta festivitat de la Santa Creu: El clero de Santa Maria anava en processó fins a Sant Simó, nens i nenes anaven pel carrer portant una creu guarnida amb flors i d’altres portaven tabernacles amb moments de la trobada de Santa Anna de la Creu, així com d’altres referents a la Passió.  Segons se subscriu en el dietari de Josep Manén de 1887 hi havia tabernacles que tenien un alt nivell de sofisticació, essent un exemple el de l’escolania de Montserrat de Santa Anna on es representava “ la Santa montanya ab l’imatga y scolans, cantant algunes pessas ropias, per las cases”.
Concurs de creus i tabernacles Círcol Catòlic 1929.
Foto. Mn. Joan Colomer MASMM, col. Adan Ferrer.

Concurs de creus i tabernacles Círcol Catòlic 1929.
Foto. Mn. Joan Colomer MASMM col. Adan Ferrer
Aquesta bella tradició, que havia estat molt  arrelada a Mataró, va entrar en una certa decadència a finals del s.XIX. Segons diferents fonts hi havia mofes cap els nens, i inclús alguns per burlar-se feien creus amb símbols republicans. 

El context polític i anticlerical del moment va incidir en afectar aquesta expressió al carrer. Segons La Costa de Llevant  del 7 de maig de 1911, hi havia una mainada celebrant la festa amb alegria, pròpia de la seva edat, on no hi havia molts tabernacles però es van veure moltes creus als carrers, però menciona que “es trist que hasta los ignocents noyets no puygan, ab tota llibertat, demostrar les seves creencies y aficions, ja que al mitx dia y en plena plasa de Santa Ana, foren apedregats per una quants desarrapats (...) y del que’n romperen algunes figures”.

Amb la decadència aquesta tradició – o així es considerà en el moment- , el Círcol Catòlic de Mataró va voler donar un impuls i recuperar aquell element considerat tan popular, mataroní i cristià. Per aquest motiu l’any 1909 van celebrar un concurs per a promoure “la conservació d’una de les costums més cristianes i al ensemps més poètiques de la terra”.  Així doncs, en el seu local va promoure un concurs de tabernacles per a exposar amb acompanyaments musicals i lectures de poesia.

També el Círcol catòlic va impulsar el pessebre, ja que compartia l’objectiu de promoure l’exposició pública d’imatgeria cristiana.

Aquests concursos van durar fins als anys trenta on es van tallar. Passada la guerra es van reemprendre però per lo vist ja no van interessar tant i va acabar desapareixent. 
Mataró, 3 maig de 1920. Font: biblioteca Red CSIC