El pas del Sant Enterrament de Barcelona. Foto: Gaceta de les Arts 1926 |
El pas neoclàssic del Sant Enterrament del mataroní Damià Campeny
L’any 2013 el Museu
Nacional d’Art de Catalunya va retornar al seu emplaçament original, que era l’església
de Santa Maria del Pi, el grup escultorit del Sant Enterrament de Damià Campeny
i Estrany.
Probablement – i fins
on sabem- és la única obra escultòrica processional de Passió que es conserva d’aquest gran
escultor català del neoclàssic, o considerat com a neoclàssic.
Aquest mataroní de
naixement (1771-1855), es va formar a Barcelona, va viure 18 anys treballant
als taller vaticans i on va establir contacte amb l’escultor Antonio Canova. En
el seu retorn a Barcelona va rebre el títol d’escultor de cambra per part del
rei Ferran VII.
Les seves obres
escultòriques més importants són Lucrècia o Diana amb el bay, Dejanira i el
centaure Nesos, la clemència i la pau. Aquil·les arracnat-se la Sageta, la mort
de Cleòpatra, la Font de Neptú d’Igualada....entre moltes.
Campenys però, a
part del classicisme en material nobles, va treballar amb materials lleugers
com suro, cartró i fusta, essent un dels millors exemples l’encàrrec que li va
fer el Gremi de Revendors de Barcelona l’any 1816 per a representar un pas processional
del Sant Enterrament.
Segons el Museu
Nacional d’Art de Catalunya aquesta obra va denotar un valuós sistema
constructiu d’un pas, tenint una enorme força visual i plàstica que va acabar
homenatjant un conjunt monumental que fa que sigui una obra sorprenent i
impactant.
El Pas del Sant
Enterrament va ser encarregat el primer any que Campeny va venir de Roma i en
aqueta obra va plasmar cinc persones tallades en fusta i part del cos amb la tècnica
de l’endrapat ( per restar pes) al voltant del sarcòfag de Jesucrist damunt una
roca. Hi són representats la Mare de Déu, Sant Joan, Josep d’Arimatea, Maria
Magdalena i Nicodem, inspirat en els Sants Evangeli sobre un basament decorats
amb plafons de la Passióalternats amb figures femenines d’inspiració clàssica i
on també hi ha escrita en una placa la indulgència que concedia el bisbe Pau
Sichar de Barcelona de 40 dies per als que resessin un credo davant la imatge.
Tot un conjunt
escultòric, que present a l’església de Santa Maria del Pi, forma part del gran
llegat patrimonial del neoclàssic català de la mà de Damià Campeny i part
indiscutible i viva de la història confrare de Catalunya.
Imatge preparada per a la processó de Dijous Sant de 1926 |
Imatges i font: Les muralles d'Ilturo, bloc d'història i arqueologia de Cabrera de Mar i del Maresme, Associació Gremi de Revenedors, Gaceta de les Arts (UAB) i MNAC.