El Sant Enterrament de Damià Campeny

L’any 2013 el Museu Nacional d’Art de Catalunya va retornar al seu emplaçament original, que era l’església de Santa Maria del Pi, el grup escultorit del Sant Enterrament de Damià Campeny i Estrany.

Probablement – i fins on sabem- és la única obra escultòrica processional de Passió que es conserva d’aquest gran escultor català del neoclàssic, o considerat com a neoclàssic.

Aquest mataroní de naixement (1771-1855), es va formar a Barcelona, va viure 18 anys treballant als taller vaticans i on va establir contacte amb l’escultor Antonio Canova. En el seu retorn a Barcelona va rebre el títol d’escultor de cambra per part del rei Ferran VII.

Les seves obres escultòriques més importants són Lucrècia o Diana amb el bay, Dejanira i el centaure Nesos, la clemència i la pau. Aquil·les arracnat-se la Sageta, la mort de Cleòpatra, la Font de Neptú d’Igualada....entre moltes.

Campenys però, a part del classicisme en material nobles, va treballar amb materials lleugers com suro, cartró i fusta, essent un dels millors exemples l’encàrrec que li va fer el Gremi de Revendors de Barcelona l’any 1816 per a representar un pas processional del Sant Enterrament.

Segons el Museu Nacional d’Art de Catalunya aquesta obra va denotar un valuós sistema constructiu d’un pas, tenint una enorme força visual i plàstica que va acabar homenatjant un conjunt monumental que fa que sigui una obra sorprenent i impactant. 

El Pas del Sant Enterrament va ser encarregat el primer any que Campeny va venir de Roma i en aqueta obra va plasmar cinc persones tallades en fusta i part del cos amb la tècnica de l’endrapat ( per restar pes) al voltant del sarcòfag de Jesucrist damunt una roca. Hi són representats la Mare de Déu, Sant Joan, Josep d’Arimatea, Maria Magdalena i Nicodem, inspirat en els Sants Evangeli sobre un basament decorats amb plafons de la Passióalternats amb figures femenines d’inspiració clàssica i on també hi ha escrita en una placa la indulgència que concedia el bisbe Pau Sichar de Barcelona de 40 dies per als que resessin un credo davant la imatge.

Tot un conjunt escultòric, que present a l’església de Santa Maria del Pi, forma part del gran llegat patrimonial del neoclàssic català de la mà de Damià Campeny i part indiscutible i viva de la història confrare de Catalunya.

Imatge preparada per a la processó de Dijous Sant de 1926