dijous, de novembre 12, 2015

Les antigues confraries de Mataró.

Continuem oferint informacions i notícies de les processons antigues de la ciutat. En aquesta ocasió gràcies als apunts de les conferències de Lluís Ferrer i Clariana, facilitats pels professionals del Museu Arxiu de Mataró podem disposar de les notes d'una de les seves conferències que va realitzar entre 1954-1956.

A continuació us reproduïm literalment les seves notes, mantenint les estructures originals, modificant només alguna qüestió d'errors de picada. No s'ha traduït el text, ja que les seves notes van ser en català en aquesta ocasió. Les imatges són afegides pel bloc de la Comissió.

"

Els monuments i confraries en la Setmana santa de Mataró

L’antigua parroquial de santa Maria, ha polaritzat a través de mes de un mil·lenni la vida no sols religiosa sinó tot el poblament mataroní; des de els primers documents històrics (començament del segle XI fins a nosaltres) la seva història es l’historia del lloc, de la vila dels segles XV-XVII, i de la posterior ciutat.
L’evolució social de la història del nostre poble cristalitzà en el segle XV els primers vagits de les corporacions; els gremis i les confraries. El creixement urbà feia cada dia mes impossible l’antiquíssim temple romànic i en el segle XVI es bastí un de nova planta d’estil gòtic en el que trobaren aixopluc mes de catorze confraries gairebé totes elles intervenint en les diferents professions i oficis de la vila.
Les imatges mes venerables per la seva historia i antiguitat poblaren els altars i capelles d’aquelles agrupacions i deixaren a través dels segle la seva aportació a les processons de la setmana santa mataronina.

El monument en la Basílica parroquial de santa Maria

Un dels altars que es fèien. Font: MASMM
Evoquem les notes característiques d’aquest monument tal com nosaltres el recordem des de la nostra infància; organitzat per la confraria de la Minerva sempre el varem veure muntar-se un any y altre en l’altar del sant Crist de la Puríssima Sang. La nota mes interessant del mateix en llur aspecte artístic es l’arqueta de filigrana d’argent segle XVI que sembla fou donada a la parròquia per la casa pairal dels Fortuny els ascendents del actual baró d’Esponellá.
Era notable la carència de flors en aquest monument a canvi d’una profusió esplèndida de ciris il·luminant tota l’escalinata.
Des de el començ de les hores de vetlla un sacerdot membre de la comunitat es tornava en aquesta pietosa pràctica, mentre els diferents estaments parroquials també així ho practicaven.
La nit del Divendres Sant (ja acabada llavors el matí les hores de reserva) s’organitzava e aquest altar la processió de la Puríssima Sang i de la Soledat, així almenys des de 1777.

Els armats infantils de santa Anna i les estampes de Passió

Els petits Armats. Font. S. D. 
La Passió Infantil. Font: MASMM
A finals del segle passat en la classe de pàrvuls del germà Joaquim Brucart es representaven diferents escenes de la Passió. En 1904 el pare Concabella poeta, escrigué en català els diàlegs i parlaments dels diferents personatges i a partir d’allavós transcendí en l’àmbit ciutadà aquelles plasmacions bíbliques i els nens components dels elencs artístics surten vestits amb els habillaments romans militars o lacis, segons llur paper d’interpretaci
ó de les escenes. I així mateix les figures dels Sacerdots de la llei mosaica.
Després de la mort del germà Brucart i dels aconteixements de la guerra, en l’any 1954 reapareixeren els armats amb flamats armadures i indumentària, sota el patronatge de l’”Associació dels antics alumnes” fou restaurada aquesta simpàtica institució ja ciutadana, amb l’aplaudiment general.

Els passos de setmana Santa


Oració a l’hort

Oració a l'hort antiga de Mataró. Font: MASMM
Aquest pas abans de la guerra provenia de l’antic gremi o confraria dels pagesos i dels comparets. La primitiva confraria dedicada als sants Abdó i Senén (vulgarment nomenats sant Nin i san Non) establerta a Mataró en el segle XVI i posteriorment dedicada a sant Isidre, i que cuidaven també del altar de sant Joaquim i Santa Anna.
El pas o misteri es guardava en una casa de les caputxines, i en ella s’exposava els dies sants fins a l’hora de formar en la processó del dijous, única a la que concorria; Les figures de talla, tenien l’aparença de d’esser de bona factura i hi figurava el Crist en oració i els apòstols Pere i Joan adormits, mentre l’àngel presentava al Senyor el calze d’amargor; sempre anava molt ben guarnit de violes. Fou destruït en 1936.
Passada la guerra i durant la breu estada dels pares franciscans conventuals a Mataró en l’església de Montserrat, iniciaren un grup de devots i terciàries que amb la seva direcció referen aquest misteri. La imatge es del escultor Martí Casals; la carrossa la feu el mestre fuster Josep Lleonart i la decoració el malograt artista local Marc Zaragoza. Per primera vegada surt en les processons de 1944, essent beneit el diumenge de rams 2 d’abril pel Sr. Ecònom de Sant Joan i Sant Josep, Rend. Joan Cabús.
Els congregants amb túnica blanca i caputxó morat acompanyaven el pas processionalment des de l’església de Montserrat a la parroquial de sant Josep. En 1947 restà erigida canònicament la confraria amb residencia a aquella parroquial.

La coronació d’espines

Coronació d'Espines: Font Confraria Sant Crist de l'Agonia. 
Abans de 1936 havia estat del gremi dels pescadors (Confraria de St. Pere); mes aviat representava el pas de la flagel·lació i el seguia molt parescut “l’Hecce-Homo” de l’antiga confraria de sant Marc i santa Llúcia de sastres i sabeters. El primer misteri tenia un Crist en mig de dos sayons, eren de talla i aparentaven l’estil del segle XVII. El segon la imatge del Crist anava vestida amb mantell de seda vermella i ricament brodat.
Passat el trasbals de la revolució, ja en 1950, l’Associació d’Antics Alumnes de l’escola Pia aportà a la setmana Santa de Mataró el seu misteri de la “Coronació d’espines”, grup escultòric que contemplem cada any i que a partir de 1955 es portat en processó, la vetalla del dimecres sant, des de la parroquial de st. Josep fins a la Basílica arxiprestal de sta. Maria. Les figures son del escultor Lluis Sabadell i la pintura dels germans Marc i Josep Zaragoza. Els seus acompanyants porten vesta negra i caputxa coll i punys morats.

Jesús Natzarè

El Natzaré de Mataró. Font: Santi Carreras.
Antiguament “era propietat” a la confraria del Roser I era mes aviat la plasmació de la troballa de Jesús i Maria al carrer de l’Amargura.
Actualment consta sols de la imatge de Jesús, camí del calvari i la seva confraria filial de la del sant Crist de l’Agonia de la parroquial de sant Josep fundada el 9 d’abril de 1944, data en que fou beneit per el sr. Ecónom Mossèn Cabús i sortí ja en el via-crucis parroquial d’aquella tarda dominical de Rams, des de st. Josep a l’església filial de Montserrat; entregat posterioment al centre catòlic s’adoptaren les vestes pròpies de color morat amb l’escut de la confraria i ribets daurats.



Ntra. Sra. L’Esperança

La Esperança de Mataró. Font : S.D. 
Sense antecedents històrics en la setmana santa de Mataró es constituí aquesta confraria en 1950 també com a filial de la de l’Agonia de la parroquial de st. Josep i el diumenge de Rams d’aquest any ressenyat fou beneit el pas pel nou sr. Rector de la parròquia Mossèn Pere Solà Pbre. La imatge fou tallada també per l’escultor Sr. Pere Corbi de Barcelona i l’escultor local Sr. Francesc Fors feu el misteri, sent decorat pel sr. Marc Zaragoza. Compta amb mols confrares.






El trobament del carrer de l’Amargura

El Camí de l'Amargura. Font. Salvador Domínguez
Ja citat com a pas del Roser. Ha sigut modernament restaurat per l’Associació dels antics Alumnes de l’Escola Pia, restaurant també l’antiga confraria de Jesús Natzaré establerta des de finals del segle XVIII en l’església de Santa Anna. Les escultures del pas son obra del escultor mataroní sr. Jordi Puiggalí. La confraria tenia altar propi en la esmentada església amb una Formosa imatge del seu titular. El dia 11 d’abril del any 1802 diumenge de Rams, la confraria organitzà per primera vegada la processó que ara ha quedat restablerta.
En la setmana santa de 1951 sortí per primera volta aquest nou misteri. En desembre de 1952 reprengué vida oficialment la confraria i diumenge de Rams de 1953 sortia altre volta la processó de Jesús Natzaré. Els confrares porten la vesta blava.

La Verònica

La Verònica a 1952. Font. Confraria de la Verònica. 
Igualment sense antecedent a Mataró es constituí en 1952 el pas de la Veronica erigit per els antics alumnes salesians. Fou dirigir i executa en els tallers Salesians de Sarrià per el seu director D. Josep Mestres. Es el que compta amb major nombre de figures i un magnífic estol d’acompanyants de l’associació i de la confraria de Maria Auxiliadora.


El sant Crist de l’Agonia i el de la Puríssima Sang

El Beat Dr. Josep Samsó amb els portants
de la Puríssima Sanch. Font. MASMM
El primer pertany a la parròquia de sant Joan i St. Josep. La seva imatge, obra del escultor Sr. Renart fou estrenat en 1945 abans el suplí un d’adquisició popular. L’historia d’aquesta imatge és molt interessant.
L’antic gremi i confraria de st. Joan B. dels rams de la fusta fundà a santa Maria, llavors única parròquia de Mataró, la devoció a la Puríssima Sang, era a darreries del segle XVI que es trobava establerta en l’altar de st. Joan i després amb capella pròpia.
Sant Crist de l'Agonia. Font. Salvador Domínguez
En l’any 1605 es fundà la pròpia confraria de la Puríssima Sang. En la segona meitat del segle XVIII hi hagueren desavinences fondes entre les confraries del ram de la fusta i la de la Puríssima Sang i els fusters al·legant que la imatge era seva, la traslladaren a l’església conventual de sant Josep, on se li erigí altar propi motiu per el qual el ram de la fusta continua mantenint la prioritat damunt aquesta advocació i la confraria de la Puríssima Sang continuà establerta a Santa Maria, la qual feu tallar en 1817 una nova imatge al escultor mataroní Sr- Félix Vidal, la qual fou tallada representant la bona mort i mostrant la “llaga” del costat. Aquesta Formosa imatge igual que la magnifica anterior, desaparegueren en els tràgics dies de 1936. En l’any 1760 la confraria de la Soledat deixà d’organitzar la pròpia processó en la vetlla del divendres sant i la de la Puríssima Sang la revaloritzà de nou l’any 1777. Aquesta confraria tenia la missió especial d’acompanyar al cadafalc els que eren ajusticiats.


El sant Sepulcre

El Sant Sepulcre. Font: Salvador Domínguez
Com ja hem vist abans sortia el que hi havia en la parroquial de santa Maria junta amb la Soledat però a partir de 1930 i per el mal estat d’aquest, d’acord els dos “párrocos” de Mataró s’acordà sortí el que tenia la parroquial de sant Josep fet per el llegat testamentari de Maria Segarra Vda. Cuyás. Era mol bona talla.
En 1941 la confraria del sant Crist d’aquesta parroquia estrenà el nou sepulcre i talla de la casa Domenech i projecte de Marc Zaragoza. Fou inspirat en el destruït en 1936. En 1951 fou ampliat d’escultura per el Sr. Sabadell amb projecte de l’esmentat Sr. Zaragoza.





La venerable congregació dels Dolors.

Penitent de la Congregació dels Dolors. Font: S.D.
Aquesta institució pietosa de molt arraigament en les terres catalanes té el seu origen en l’ordre dels servents de Maria fundada a Florència en el segle XIII. A Mataró s’instituí la congregació en l’any 1693 i tot seguit bastí la Formosa capella dels Dolors, conjunt artístic decorat i dirigit per Antoni Viladomat en la primera meitat del segle XVIII. Els brillantíssims cultes que radicaven en la seva capella feien d’aquesta institució un reliquiari de pietat ricament enquadrat en l’art de la mateixa on esta plasmada la Passió del Crist i els Dolors de Maria. En l’àmbit d’aquesta capella hi radiquen l’Oratori de sant Felip Narí i l’ordre tercerca franciscana de nostra ciutat.
El misteri o pas es l’únic antic que amb les seves escultures s’ha Salvat no així la imatge de la Verge que hi anava i es guardava en la casa Xammar, la qual era traslladada a l’església per posar-la al misteri. Es feia acompanyada de llum de ciris d’altre manera no es podia fer el trasllat. Fou destruïda en 1936.
Al reprendre els cultes de setmana santa en 1939, la congregació mariana s’encarregà de fer sortir el misteri dels Dolors primer de tots i amb mol bon “hacer” es disposà portar la imatge que rep culte tot l’any en el propi altar de la capella.
En l’any 1946 fou restaurada la congregació pròpia dels dolors, la qual des de llavors cuida de la capella i del misteri i dels cultes a la Mare de Déu.

La Soledat de Maria  

La Soledat de Mataró. Font: MASMM
El culte a la Soledat, últim dolor de la Verge es molt antic i des de el segle XIV es beu plasmat en imatge que junt a les dels apòstols contemplen el sepulcre buit del Redemptor. Algun autor ha afirmat que a Mataró tenien una antiga imatge junt als apòstols de tradició romànica que fins a 1804 estigueren en la capella sota el campanar, i al fer-se allí el baptisteri es feu un nou altar de la Soledat amb una imatge vestida en la capella de sota l’orgue avui de la Puríssima la que perdurà també fins a la devastació de 1936.
Aquesta imatge era la que figurava en el misteri de llavors. Aquesta confraria celebrava un tridu sagrat la Setmana Santa i administrava també la capella de sant Simó. Ja hem vist com mes antiguament assitia a les processó pròpia de divendres sant al vespre que cessà en 1760. No obstant fins a 1936 la processó d’aquella nit i a patir del 1777 era nomenada de la Puríssima Sang, confraria que la reorganitzà en aquell any, i de la Soledat que fou nomenada de “nobles i gaudins” ja que encloïa l’estament de la noblesa a la nostra ciutat.
Després de la guerra fou restaurat el pas amb una magnifica talla policromada i “llamada” obra del escultor Jordi Arenas.
Els seus confrares es constituïren canònicament l’ay 1951, assolint especial relleu i brillantor. "