A continuació us reproduïm literalment les seves notes, mantenint les estructures originals, modificant només alguna qüestió d'errors de picada. No s'ha traduït el text, ja que les seves notes van ser en català en aquesta ocasió. Les imatges són afegides pel bloc de la Comissió.
"
Els monuments i confraries en la Setmana santa de Mataró
L’antigua
parroquial de santa Maria, ha polaritzat a través de mes de un mil·lenni la
vida no sols religiosa sinó tot el poblament mataroní; des de els primers
documents històrics (començament del segle XI fins a nosaltres) la seva història
es l’historia del lloc, de la vila dels segles XV-XVII, i de la posterior
ciutat.
L’evolució
social de la història del nostre poble cristalitzà en el segle XV els primers
vagits de les corporacions; els gremis i les confraries. El creixement urbà
feia cada dia mes impossible l’antiquíssim temple romànic i en el segle XVI es
bastí un de nova planta d’estil gòtic en el que trobaren aixopluc mes de
catorze confraries gairebé totes elles intervenint en les diferents professions
i oficis de la vila.
Les
imatges mes venerables per la seva historia i antiguitat poblaren els altars i
capelles d’aquelles agrupacions i deixaren a través dels segle la seva aportació
a les processons de la setmana santa mataronina.
El monument en la Basílica parroquial de santa Maria
 |
| Un dels altars que es fèien. Font: MASMM |
Era
notable la carència de flors en aquest monument a canvi d’una profusió esplèndida
de ciris il·luminant tota l’escalinata.
Des
de el començ de les hores de vetlla un sacerdot membre de la comunitat es
tornava en aquesta pietosa pràctica, mentre els diferents estaments parroquials
també així ho practicaven.
La
nit del Divendres Sant (ja acabada llavors el matí les hores de reserva)
s’organitzava e aquest altar la processió de la Puríssima Sang i de la Soledat,
així almenys des de 1777.
Els armats infantils de santa Anna i les estampes de Passió
 |
| Els petits Armats. Font. S. D. |
 |
| La Passió Infantil. Font: MASMM |
ó de les escenes. I així mateix les figures dels Sacerdots de la llei mosaica.
Després
de la mort del germà Brucart i dels aconteixements de la guerra, en l’any 1954
reapareixeren els armats amb flamats armadures i indumentària, sota el
patronatge de l’”Associació dels antics alumnes” fou restaurada aquesta simpàtica
institució ja ciutadana, amb l’aplaudiment general.
Els passos de setmana Santa
Oració a l’hort
 |
| Oració a l'hort antiga de Mataró. Font: MASMM |
El
pas o misteri es guardava en una casa de les caputxines, i en ella s’exposava
els dies sants fins a l’hora de formar en la processó del dijous, única a la
que concorria; Les figures de talla, tenien l’aparença de d’esser de bona
factura i hi figurava el Crist en oració i els apòstols Pere i Joan adormits,
mentre l’àngel presentava al Senyor el calze d’amargor; sempre anava molt ben
guarnit de violes. Fou destruït en 1936.
Passada
la guerra i durant la breu estada dels pares franciscans conventuals a Mataró
en l’església de Montserrat, iniciaren un grup de devots i terciàries que amb
la seva direcció referen aquest misteri. La imatge es del escultor Martí
Casals; la carrossa la feu el mestre fuster Josep Lleonart i la decoració el
malograt artista local Marc Zaragoza. Per primera vegada surt en les processons
de 1944, essent beneit el diumenge de rams 2 d’abril pel Sr. Ecònom de Sant
Joan i Sant Josep, Rend. Joan Cabús.
Els
congregants amb túnica blanca i caputxó morat acompanyaven el pas processionalment
des de l’església de Montserrat a la parroquial de sant Josep. En 1947 restà
erigida canònicament la confraria amb residencia a aquella parroquial.
La coronació d’espines
 |
| Coronació d'Espines: Font Confraria Sant Crist de l'Agonia. |
Passat
el trasbals de la revolució, ja en 1950, l’Associació d’Antics Alumnes de
l’escola Pia aportà a la setmana Santa de Mataró el seu misteri de la
“Coronació d’espines”, grup escultòric que contemplem cada any i que a partir
de 1955 es portat en processó, la vetalla del dimecres sant, des de la
parroquial de st. Josep fins a la Basílica arxiprestal de sta. Maria. Les
figures son del escultor Lluis Sabadell i la pintura dels germans Marc i Josep
Zaragoza. Els seus acompanyants porten vesta negra i caputxa coll i punys
morats.
Jesús Natzarè
 |
| El Natzaré de Mataró. Font: Santi Carreras. |
Actualment
consta sols de la imatge de Jesús, camí del calvari i la seva confraria filial
de la del sant Crist de l’Agonia de la parroquial de sant Josep fundada el 9
d’abril de 1944, data en que fou beneit per el sr. Ecónom Mossèn Cabús i sortí
ja en el via-crucis parroquial d’aquella tarda dominical de Rams, des de st.
Josep a l’església filial de Montserrat; entregat posterioment al centre catòlic
s’adoptaren les vestes pròpies de color morat amb l’escut de la confraria i
ribets daurats.
Ntra. Sra. L’Esperança
 |
| La Esperança de Mataró. Font : S.D. |
El trobament del carrer de l’Amargura
 |
| El Camí de l'Amargura. Font. Salvador Domínguez |
En
la setmana santa de 1951 sortí per primera volta aquest nou misteri. En
desembre de 1952 reprengué vida oficialment la confraria i diumenge de Rams de
1953 sortia altre volta la processó de Jesús Natzaré. Els confrares porten la vesta
blava.
La Verònica
 |
| La Verònica a 1952. Font. Confraria de la Verònica. |
El sant Crist de l’Agonia i el de la Puríssima Sang
 |
| El Beat Dr. Josep Samsó amb els portants de la Puríssima Sanch. Font. MASMM |
L’antic
gremi i confraria de st. Joan B. dels rams de la fusta fundà a santa Maria,
llavors única parròquia de Mataró, la devoció a la Puríssima Sang, era a
darreries del segle XVI que es trobava establerta en l’altar de st. Joan i
després amb capella pròpia.
 |
| Sant Crist de l'Agonia. Font. Salvador Domínguez |
El sant Sepulcre
 |
| El Sant Sepulcre. Font: Salvador Domínguez |
En
1941 la confraria del sant Crist d’aquesta parroquia estrenà el nou sepulcre i
talla de la casa Domenech i projecte de Marc Zaragoza. Fou inspirat en el destruït
en 1936. En 1951 fou ampliat d’escultura per el Sr. Sabadell amb projecte de
l’esmentat Sr. Zaragoza.
La venerable congregació dels Dolors.
 |
| Penitent de la Congregació dels Dolors. Font: S.D. |
El
misteri o pas es l’únic antic que amb les seves escultures s’ha Salvat no així
la imatge de la Verge que hi anava i es guardava en la casa Xammar, la qual era
traslladada a l’església per posar-la al misteri. Es feia acompanyada de llum
de ciris d’altre manera no es podia fer el trasllat. Fou destruïda en 1936.
Al
reprendre els cultes de setmana santa en 1939, la congregació mariana s’encarregà
de fer sortir el misteri dels Dolors primer de tots i amb mol bon “hacer” es disposà
portar la imatge que rep culte tot l’any en el propi altar de la capella.
En
l’any 1946 fou restaurada la congregació pròpia dels dolors, la qual des de
llavors cuida de la capella i del misteri i dels cultes a la Mare de Déu.
La Soledat de Maria
 |
| La Soledat de Mataró. Font: MASMM |
Aquesta
imatge era la que figurava en el misteri de llavors. Aquesta confraria
celebrava un tridu sagrat la Setmana Santa i administrava també la capella de
sant Simó. Ja hem vist com mes antiguament assitia a les processó pròpia de
divendres sant al vespre que cessà en 1760. No obstant fins a 1936 la processó
d’aquella nit i a patir del 1777 era nomenada de la Puríssima Sang, confraria
que la reorganitzà en aquell any, i de la Soledat que fou nomenada de “nobles i
gaudins” ja que encloïa l’estament de la noblesa a la nostra ciutat.
Després
de la guerra fou restaurat el pas amb una magnifica talla policromada i “llamada”
obra del escultor Jordi Arenas.
Els
seus confrares es constituïren canònicament l’ay 1951, assolint especial relleu
i brillantor. "
