Processó Dijous Sant.

Un altre any el barri de Cerdanyola de Mataró va acollir la Processó de Dijous Sant. Mentre al Centre de la ciutat començava la Nit del Silenci, a la parròquia de la Mare de Déu començava la Processó de Dijous Sant.

Sense cap mena de dubte aquesta processó amb el temps ha fet que gran part del barri de Cerdanyola i totes aquelles persones que vulguin viure una processó d'estil sevillà s'apleguin a les portes de la parròquia. Una multitud de gent es reunia a l'Avinguda Puig i Cadafalch en un aparent silenci per veure sortir els passos. 

Arribava el seguici i entrava a la parròquia tocats dos quarts de nou. Des del carrer se sentia als portants de Nuestra Señora de la Esperanza cantan el "Salve Madre". Acte seguit el capatàs donava les instruccions a tocs de campana i al sortir del pati de la parròquia sonava la Marxa Reial, l'himne dedica a Maria, la Reina dels Cels. 

Mentre baixava la Esperanza pel carrer Gatassa entrava a l'Avinguda Puig i Cadafalch la Confraria de la Verònica, que venia en processó des del Col·legi Salesians. 

Encarats els dos misteris cap a la parròquia, sortia a genolls el pas del Nazareno sota un núvol d'aplaudiments que gairebé tapaven l'himne.

Una pausa per col·locar la Creu i el capatàs indicava a to de veu als costaleros de Jesús, que ells serien els responsables de portar  a Nostre Senyor fora del temple i de la Casa Germandat per processionar-los pels carrers del barri. 

Les tres imatges, tres moments de la Passió encarats el president de la Verònica i la Hermana Mayor de la Hermandad Nuestro Padre Jesús Nazareno y Nuestra Señora de la Esperanza s'oferien un rams de flors de cada confraria per a poder ser portar en el misteri de l'altre. 

Començava el seguici processional direcció el carrer Major amb un seguit de marxes d'acompanyament per part de la Banda de Tambores y Cornetas de la Hermandad Nuestro Padre Jesús Nazareno y Nuestra Señora de la Esperanza . Un munt de gent s'aplegava al carrer i darrera dels misteris no parant de mirar les imatges, deixant-se emportar pel moment i aprofitant un segon per a la concentració, i segurament per a l'oració. 

A dalt del carrer Major els misteri del Nazareno i la Esperanza van començar amb els seus estils processionals sota les marxes com les Bulerias de San Román, Alma de Madre, o a ti Maria.   En una bona coordinació el Nazareno feia diferents chicotadas amb el diàleg de les cornetes, i que també era seguit per la Esperanza. Un estil processional que ha fet característica aquesta processó a la ciutat, i que és més típic del Sud d'Espanya. 

Al davant la Verònica, una de les confraries més antigues actuals de Barcelona que encara processionen, anava amb un estil més sobri i suau, més típic de les processons catalanes. Una bona combinació i simbiosi en aquesta processó. 

El consiliari de la Hermandad i rector de Maria Auxiliadora  mn. Jordi Espí,  va acompanyar la processó, així com un tram el consiliari de la Comissió mn. Sergio Notó. 

Durant el recorregut es van poder sentir diverses Saetas  i molts crits espontanis de gent del públic dedicat a les imatges que processionaven, així com també d'ànims a portants i costaleros. 

Arribats a la Casa Germandat es van girar els misteris amb els seus estils processionals i es va dedicar una oració a cada misteri i demanat per aquelles persones que han deixat la terra per anar al cel.  En aquest punt la Verònica continuà la processó fins el Col·legi Salesians. El  Nazareno i la Esperanza  van continuar fins Maria Auxiliadora, però en aquesta ocasió els dos passos van entrar junts en una molt bona coordinació. 

A Maria Auxiliadora es van fer el Encuentro de la Mare al seu fill. Els  i les portants de la Esperanza feien diverses reverències i ballaven poc a poc. Dolor però Esperança. Acte seguit el fill es mostrava davant la Mare. 

Acabat l'Encuentro tots els membres de la Hermandad van entrar dins de la parròquia darrera el Nazareno i es va cloure la processó amb una oració conjunta gairebé tocada la una del matí. 

Vieu a continuació algunes imatges més, i el reportatge sencer del fotògraf Santi Flores ací.