dimarts, d’abril 15, 2014

Pujada de les Escaletes 2014

Moment de l'arribada a la plaça peixateria després del tram de les Escaletes.
L'any passat la pluja va fer que la Processó del Prendiment canviés el seu recorregut i tornés a la Basílica de Santa Maria. Per aquest motiu no es va poder viure un dels moments importants d'aquesta processó, la pujada de les Escaletes.

Aquest any el temps, l'esforç de tots els que treballen per la Setmana Santa de Mataró i el gran públic assistent han fet que en aquesta edició es pogués gaudir d'aquest moment. 

Després de l'escenificació del Prenidement i la Processó Riera avall i entrant pel carrer del cos, els Armats arribaven al carrer de Sant Joan. Un carrer que presentava molt de públic aquest que el tram de les Escaletes ja era de gom a gom. El capità manaia va escollir la formació de la fletxa per tal que els armats en punts ajudessin al servei d'ordre a obrir el pas entre la gent. Un públic col·laborador, entregat i pacient.
El cavall pujava el tram de les Escaletes corrent i acte seguint pujava una llarga formació de soldats romans picant amb la llança.

El capatàs donant instruccions a les Escaletes.
Començava un silenci nerviós, el capatàs donava les darreres instruccions i després del toc d'honor,  i el servei d'ordre comprovés que tot era segur....Escaletes amunt! 
Els portants del Sant Crist sota el so de tambors i sota una pluja d'aplaudiments i ànims començaven a córrer per a poder pujar fins dalt de tot. Uns pocs metres, un carrer estret, un solemne i majestuós pas de tro i una gran pendent - que tot i no arribar als dos minuts de temps- es feia llarg per als portants. 

Però ho van aconseguir. Moment emocionant, d'efervescència col·lectiva, un esforç col·lectiu per ajudar a pujar al pas que porta Jesús Captiu.

Acaba la pujada, continuen els aplaudiments mentre els confrares es fusionen en abraçades i mostres d'agraïments als seus companys portants i germans de la confraria. 

Uns moments només, perquè la Processó continua.


L'abraçada.
El descans per a continuar.
Orgull i alegria... aquest any si!