 |
| Xavier Alarcón durant l'acte institucional de declaració del Divendres Sant Patrimoni Cultural. |
Aquesta Setmana Santa Mataró estrena un nou acte. I diem nou però de fet és un acte recuperat que fa tot just tres-cents anys que es feia a Catalunya. Era la tradició de la vestició de la Mare de Déu, tradició de la Casa d'Àustria.
Aquest nou acte és una idea de l'historiador local i prior de la Venerable Congregació dels Dolors, congregació que té presència a la ciutat de Mataró des de 1690, Xavier Alarcón.
Fa uns anys hi va haver la recuperació de incorporació de la Mare de Déu dels Dolors a la nit del Silenci, una processó que recupera l'essència de les processons catalanes de l'antigor. Es parla que va venir de la mà dels servites; però els Servites avui a Mataró qui són?
 |
| Imatge de la Mare de Déu dels Dolors de Mataró. |
El
nom de “servita” no deixa de ser un acrònim de “Servents de Maria”, que és el
nom de l’orde de frares que va fundar les Congregacions dels Dolors. Fent un
breu resum, ens considerem servites aquells que intentem viure segons
l’espiritualitat d’aquest orde de frares, espiritualitat que té tres pilars
bàsics: esperit de pobresa, ajut als malats i als que pateixen i una gran
devoció mariana. A partir d’aquí cadascú intenta viure aquests objectius com
bonament pot, sabent que, òbviament, no som perfectes, i necessitem de l’ajuda
de Jesús i de Maria.
Aquí a Mataró, els Servents de Maria van fundar, el 18 de desembre de 1693 una Congregació dels Dolors, que és el nom que pren la “franquícia” dels Servites en el món laic. Durant tres-cents anys van tenir una grandíssima activitat, i prova d’això és la gran capella que van construir, i que encara a dia d’avui desperta l’admiració dels qui la visiten. Al llarg d’aquests segles n’hem vist de verdes i de madures. La última etapa la vaig iniciar jo mateix, gràcies al recolzament del Pare Jaume Frau, frare servita de Dènia, i de Mn. Jordi Gutiérrez que aleshores era vicari de Santa Maria. Vam tenir la il·lusió de refer la Congregació, molt diluïda després dels anys setanta, abans de que el seu record s’acabés d’esvair per sempre. Gràcies a Déu he trobat gent molt bona persona, que m’han ajudat en aquest camí, tant dels antics congregants com de nouvinguts i ara som ja una trentena. Estem oberts a tothom que vulgui viure la seva fe de manera humil i entregada. Apunteu-vos!! No tingueu por!!
 |
| Moment de la vestició a Badalona la Setmana Santa 2013. |
...I la
cerimònia de la vestició què és? En què consistirà?
La
cerimònia de la vestició és un acte a mig camí entre la litúrgia i el teatre.
Podríem dir que és un acte sagramental, encara que només hi ha un actor
destacat, que és la imatge de la Mare de Déu, i tot gira entorn d’Ella. La
mecànica serà molt senzilla; vestirem la imatge de Maria de manera pública i
solemne (sempre de manera velada i respectuosa, que ningú es pensi ara que
ensenyarem la roba interior de la Verge) tal i com feia antigament, amb un
cerimonial que servirà per meditar la seva vida i els seus dolors. La imatge va
vestida amb set peces de roba, cada peça té un significat, té un simbolisme, i
això és el que es vol explicar i meditar. Mentrestant s’anirà cantant, pregant,
llegint poesia...
Perquè
és important aquest acte? Què en destacaries?
Aquest
ritual vol recordar el cerimonial amb que es vestien les reines de la casa
d’Àustria, que van governar la Monarquia Hispànica durant el segle XVII. Era un
cerimonial molt quadriculat, molt rígid, molt simbòlic. Aquest costum arribà al
món religiós, i les Congregacions dels Dolors, començant per la de Barcelona,
s’inspiraren en ell per vestir la imatge de Maria, exalçant el seu paper de reina
de cels i terra. És una manera diferent de relacionar-te amb la imatge de
Maria, molt més propera, més directa, més viva. Tractes la seva imatge com si
de debò fos la Mare de Déu, i això et permet interactuar més profundament amb
l’ésser representat.
 |
| La reina és Marianna d'Àustria (1634-1696) dona de Felip IV, gran devota dels Dolors, i vestida de viuda tal i com marcava la moda d'aquells temps. Oli de Juan Martínez Batista de Mazo 1666. |
I ara en ple 2014, tres-cents anys després i en una ciutat amb més de 34 actes durant Setmana Santa...Perquè
heu volgut recuperar aquesta cerimònia?
En
molts llocs aquest costum va desaparèixer, fins i tot a Mataró, però a Badalona
el van conservar. Fa dos anys van donar-li un nou aire, més teatral, amb
actors, música, tramoies, i ha sigut un veritable èxit. Això ens ha esperonat
per fer-ho també a Mataró. Volem recuperar un costum antic, entre d’altres
raons perquè la gent entengui que la Setmana Santa de Mataró arrenca a finals
del segle XVI!! També (i aprofitant que el Pisuerga...) amb l’excusa del
Tricentenari de la Guerra de Successió es recupera un costum de l’època dels
Àustries, anterior a tots els elements que commemorem. Tingueu present que la
imatge dels Dolors es va fer l’any 1709, enmig de la Guerra!! Convido a tothom
que hi vagi per veure una Setmana Santa diferent però igualment emotiva.
