dimecres, d’agost 28, 2013

Entrevista a Josep Ignasi Boada

Entrevista d'Avui.
Avui parlem amb Josep Ignasi Boada, que ha estat president de l'Agrupació d'Associacions de Setmana Santa de Tarragona, impulsor dels congressos catalans i en aquest moment, entre d'altres coses, està treballant en el Encuentro Nacional de Hermandades Penitencialesque se celebrarà a Tarragona els primers dies d'Octubre.
  
Aquesta tardor Catalunya serà seu de nombroses trobades i congressos confrares. Un d'aquests serà el que es farà a Tarragona els dies 3,4 i 5 d'Octubre a nivell espanyol i concentrarà una amalgama important de germandats i confraries penitencials.   Una primera pregunta és obligada: Perquè són tant importants aquestes trobades i Encuentros entre diferents territoris i realitats de viure la Setmana Santa i  religiositat?

Des del meu punt de vista, compartit per força persones,aquest tipus de reunions són una manera de conèixer i donar-se a conèixer, a la vegada representa un enriquiment per a les entitats, i alhora, per a les persones que les composen. Es poden compartir inquietuds, maneres de fer i, fins i tot, solucionar i preveure problemes en el nostre àmbit. Durant uns dies, vius la Setmana Santa des de diferents perspectives. A més sempre és bo sentir ponents que tracten aquesta temàtica i produeixen noves sensacions interiors. A molts dels que estimem la Setmana Santa, ens agradaria poder contemplar les processons d’altres ciutats, però ens no ho permet la nostra personal estima a la nostra confraria i a la nostra ciutat; amb aquestes trobades se’ns presenta la manera de poder contemplar imatges, passos i tota la riquesa no només material, sinó també espiritual.

Web del Encuentro.

A la web http://www.ssantatarragona.org/encuentro/ hi ha un programa prou extens. Què hi remarcaria, què és important que hi puguem trobar en aquest Encuentro?
Com deia abans, és sobre tot el contacte amb altres persones, de diferents punts de l’Estat, el que produeix aquest enriquiment personal. Poc a poc vas coneixent gent de tota la geografia espanyola, amb la seva manera de pensar, però que també assisteixen per contemplar personalment el que han vist, han sentit, o els hi han dit. Les ponències són importants, les aules són importants, però segueixo insistint, el contacte personal, el compartir taula tot dinant o sopant, amb altres persones, on es mantenen converses de tot nivell, on simplement es parla, és vertaderament rellevant.
  
Perquè es tant important que les confraries de Mataró i el Maresme puguin assistir-hi?
Mitjançant l’organització del Ir. Congrés català, realitzat a Tarragona el 2003 vàrem conèixer la gent de Mataró. Allí es va veure que compartíem idees i opinions, i que volíem millorar les nostres setmanes santes. Era qüestió de tenir temps per poder parlar i explicar-ho tot, i a poder ser que ens ensenyéssiu el que feu. Ho heu aconseguit; vàrem estar a Mataró, el 2011, vàrem copsar l’estima que teniu per la Setmana Santa i ens vàrem enriquir amb la vostra ajuda. A més de les grans ciutats, les famoses, les que sempre surten als programes i notícies, hi ha d’altres llocs que tenen una força interna molt important, i que quant ho contemples quedes fortament impressionat en el teu interior. Us animo a que us mostreu amb tota la vostra  força.

Josep Ignasi Boada durant una intervenció al Vè congrés Català de Confraries
Ara es parla de la importància de la nova evangelització, de l'expressió popular i dels valors de les entitats com són les confraries. De fet, una mica sempre les confraries des dels seus inicis ja feien aquesta funció, no és així?
Les confraries, sempre han estat un puntal molt important de l’Església. A vegades han estat deixades de banda, per ser una mostra d’antiguitat, però avui es demostra, que són una font d’evangelització, al sortit al carrer, mostrant la Passió i mort de N.S. Jesucrist. En un món cada vegada menys religiós, la celebració al carrer de les processons, son l’única informació cristiana que reben alguns. Per altres és el record, que intenta amagar-se a l’interior, volent demostrar que allò són coses passades, i que no van amb ells. Però és un toc d’atenció, que els acompanya encara que sigui per unes hores o dies. Gràcies a Déu, els nostres carrers, acullen respectuosament el pas de les nostre imatges.
Avui les confraries i germandats, ja no compleixen funcions de seguretat social, però cal recordar, i agraïr, que durant segles, eren les entitats que protegien els desvalguts. Així i tot, avui moltes de les nostres entitats col·laboren amb Caritas, o són part fonamental d’ella, en moltes parròquies.

Com veu la diversitat de la Setmana Santa espanyola?
Sempre he pensat, que si tots actuéssim d’igual manera, seria molt avorrit. Cada territori, cada ciutat, té el seu segell propi, amb les seves diferències i amb les seves semblances.  L’enriquiment, que abans mencionava, es basa en aquesta diversitat. Deia de la col·laboració amb Caritas; cal veure que hi ha entitats, sobre tot al sud de la península, que són l’eix de la parròquia, ajudant als necessitats. El que sol passar és que aquesta tasca, sol ser anònima, i no es veu ni surt al carrer a ser explicada. És allò de la mà dreta i l’esquerra...

I la catalana? Com veu aquesta expressió de fe en els nostres dies?
A Catalunya, després d’anys, en que això de sortir al carrer en processó, no tenia per que ser, gràcies a que s’ha mantingut amb molts esforços, ara es contempla com una riquesa cultural, social i per suposat religiosa, que dóna caràcter a la societat. És important que cada poble i ciutat, mantingui les seves essències, com un valor que l’enriqueix. Heu pensat, que seria de les nostres ciutats i pobles, sense les celebracions  de la Setmana Santa al carrer?. De ben segur que, els que han aconseguit recuperar les seves processons al carrer, ens en poden parlar.

I Perquè a Tarragona, una ciutat que té l'honor de disposar d'una tradició, història i bagatge processional que l'ha fet rebre el títol de Festa Tradicional d'Interès Nacional?
Tarragona, va iniciar fa anys les visions de la Setmana Santa, en que cada any invitava a una confraria d’una ciutat espanyola, a explicar que feien i com ho feien. Era una primera presa de contacte amb l’exterior. També s’inicià la participació en congressos  dedicats a una advocació. El 2001, es va participar per primer cop a un Encuentro, -a Ponferrada-. L’experiència ens va fer obrir el ulls, i conèixer, i també donar a conèixer, com som i què fem. Al principi vaig sentir massa vegades la pregunta: “¿En Tarragona hay Semana Santa?”. S’havia de dur a terme una tasca comunicació i introducció d’aquest fet a la nostra ciutat. I es va fer. Ara som contemplats com una ciutat que es presenta a organitzar un Encuentro Nacional de Cofradias. També cal recordar que d’aquí va sortir la idea d’organitzar els congressos catalans.


Salvador Espriu titllar la Setmana Santa Tarragonina com el Seguici de la Mort Caminada, ens pots explicar una mica més sobre la Setmana Santa tarragonina? i on trobar-hi informació a la xarxa?
Salvador Espriu, escriu la Mort caminada, a petició d’un amic, que li demana que escrigui alguna cosa, per un fulletó. Ell no ha vist mai la processó,  i la informació que rep, suposo, li explica com era als anys 50-60. Cal recordar que els versos són publicats l’any 1963. En aquells anys, la processó del Sant Enterrament, del Divendres Sant, consistia en llargues  fileres d’encaputxats silenciosos, que acompanyaven els diferents passos. El silenci, la sobrietat i el respecte, acompanyat pel marc dels carrers del centre històric de Tarragona, li donaven un especial caràcter.

Avui  les dotze confraries existents, organitzen des del Diumenge de Passió, organitzen les seves processons. També organitzen concerts, exposicions, editen opuscles, i per suposat, celebren els actes religiosos a les seves parròquies i esglésies. A partir dels anys vuitanta del passat segle, l’autorització a participar a les dones, va fer créixer a les confraries, arribant en conjunt a prop dels deu mil associats.