La Passió, els últims dies de Jesús.


El soldat longinus clavant la seva llança a Jesús.
Altra any els Armats de Mataró han organitzat la Passió els últims dies de Jesús. Una escenificació dirigida per en Jordi Riera i caracteritzada per actors amateurs i de l’entitat.
Malgrat aquesta concepció d’amateur, després de més de 25 anys cal passar a dir actors amb tradició de la Passió com la de qualsevol indret on es fan passions, herència de la tradició i expressió religiosa catalana.
La caiguda de Jesús.
D’exemples més d’un, però per mencionar els més coneguts cal posar de relleu el meravellós i extraordinari monòleg del centurió que davant Ponç Pilat li expressa els seus neguits i perquè va dir allò de “veritablement era el fill de Déu. I com no de la intervenció de l’actor que caracteritzava Jesús que es deixa emporta pel moment que parla amb el pare sota l’esgarrifós silenci dels presents, aconseguint emocionar a més d’un dels presents. El poc estimat Judes, i que ha passat a la història com el traïdor també va ser un dels altres actors destacables de l’escenificació junt amb Caifàs i els membres del Senedrí. Pletòrica interpretació de Caifàs demanant la seva justícia i la pena de mort en creu a l’agitador polític i religiós.
El pati de l’antiga presó va tornar a ser un escenari idoni per a l’ocasió, malgrat que l’aforament dóna per a un format més petit. Malgrat això el converteix en un acte digne, molt digne i sobretot acollidor i molt proper entre els  actors i els presents.

A continuació us relacionem algunes imatges. 

La Verònica.


Santa Anna amb el seu fill després del davallament de la Creu.

El despreci de Ponç Pilat.

Caifàs demanant la mort de Jesús.

Potser t'agraden aquestes entrades