Antonio Merino mostrant el cartell del XXVè aniversari |
Recuperem l’espai
“entrevistes d’avui”, i en aquesta ocasió us oferim la realitzada al sr.
Antonio Merino, primer Hermano Mayor
de la Hermandad Nuestro. Padre Jesús
Nazareno y Nuestra Sra. de la Esperanza que aquest any celebra el sr XXVè
aniversari. En aquesta entrevista li preguntem algunes qüestions relatives a la
fundació de la Hermandad.
Com van
decidir crear una Germandat?
Jo de jove als anys seixanta havia anat a acompanyar els
portants del Sant Crist perquè el meu cunyat n’era, i algun cop havia acompanyat
al misteri de Santa Anna. Així que des que es van suspendre les processions
anava al Via Crucis.
Era Divendres Sant del 1985 i en aquest Via Crucis amb la
família vàrem veure un paper que indicava que es volia tornar a recuperar la
tradició mataronina de la Setmana Santa. A partir d’aquí vaig conèixer a
l’Àngel Rubio i ens va comentar la seva idea de retornar a aqueta tradició
cristiana.
A la tarda es va fer un petit acte litúrgic a la plaça dels
Bous. Un acte molt petit i de recolliment on es va resar un petit pare nostre,
en el que vaig participar amb la família. Els meus fills van sortir portant uns
petits ensers. En aquest espai ens vàrem
conèixer diverses persones i vàrem
decidir sumar-nos a aquest exercici de recuperació.
Durant l’any 1985 i 1986 es van fer algunes reunions a cases
d’aquell grup de persones per anar preparant i debatent sobre la Setmana Santa.
Van ser els orígens de la Comissió de Setmana Santa, i els orígens també de la
nostra Hermandad.
Quan va ser
la sortida processional del Nazareno?
El 1987 vàrem processionar amb el
Natzaré de l’Uñó de la Sala Cabanyes que ens el va cedir. Per lo que teníem
entès era propietat d’un particular del carrer Gravina i era el Natzaré que
processionava a Mataró des d’abans de la supressió de les processons. A partir d’aquí l’Àngel Rubio ens va animar a
fundar una confraria ja que hi havíem un grup de persones amb ganes i així
vàrem començar a treballar i a l’any següent ja sortíem com a Hermandad del barri dels molins, del
carrer de l’Esperança.
Jo en vaig animar a ser el
president-Hermano Mayor i vàrem crear
un grup sòlid i molt treballador amb una petita junta composada per en José
Salazar, en José Gàmez, en Carlos Delgado...
Com van ser
els primers anys?
Al 1989 es va adquirir un nou Nazareno i que va estar uns dies a casa
de l’anomenada Maria la Carbonera al camí Fondo. Una família que ens va ajudar
molt als inicis. Després aquesta imatge va estar més de mig any tancada al
carrer de les Caputxines en casa de la meva sogre fins que ja vàrem tenir la
primer Casa Germandat en un petit
local al carrer Jaume I del barri de Cerdanyola. Allà hi vàrem estar uns anys
fins que vàrem passar a tenir un local més ampli amb una petit sala de vetlla
al carrer Nostra Senyora del Corredor. Vam començar a créixer com a Hermandad.
I aquesta
decisió d’anar a Cerdanyola i treballar en aquest barri?
Inicialment havíem treballar de
fer la Casa Germandat a Cirera, barri d’on sóc, però allà ja hi havia la idea
de treballar amb la Confraria de la Soledat. Al Centre no trobàvem lloc vàrem
optar per anar a Cerdanyola sobretot perquè la majoria de gent que era membres
i la gent que s’anava incorporant amb força eren d’aquest barri, i ens
demanaven poder fer presència i celebrar en aquest.
I aquesta
relació amb La Roda de Andalucía i aquest estil i model processional que va
seguir la hermandad?
En aquesta etapa ja es va
incorporar a la Hermandad gent nova
com en Rafael Acedo, l’Antonio Borrego, en Cayetano Delgado... una gent que
tenia molta experiència en el món confrare des de petits en els seus pobles
d’origen. Hi havia gent de diversos orígens, però es van incorporant elements
d’aquesta població sevillana ja que alguns membres de la nostre hermandad de petits havien estat part
important de la mateixa al seu poble.
A més, vàrem anar a La Roda
diverses vegades i les dues entitats vàrem establir una molt bona entesa. Amb
el temps ens vàrem fer nostres moltes coses de La Roda, i fins i tot vàrem
adquirí el pas processional de La Roda –que enguany celebra 67 anys- . És veritat
que Sevilla volia el pas històric de Jesús, però aquesta entesa i agermanament
va fer que pogués venir a Mataró. Ens van fer confiança i ens van ajustar un
molt bon preu allunyat de l’oferta monetària que els feia Sevilla. Amb tot plegat, i mirant amb retrospectiva,
avui dia la nostra Hermandad té molt
de La Roda: l’estil processional, la vesta i túnica, la forma de portar el
pas...
Avui dia la ciutat de Mataró està
agermanada amb La Roda de Andalucía.
Antonio Merino en tant que padrí amb la Mare de déu de l'Esperança. L'altra titular de la Germandat. |
I després de
vit-i –cinc anys...
Hi ha hagut molt temps de
treball. Treball que els que ara se sumen veuen i podem gaudir. Treball que mai
s’acaba. Hem progressat molt i ara diuen, diuen que tenim una de les millors
processons de Catalunya. Per a nosaltres això no és un objectiu, ni ho era.
Nosaltres sempre hem volgut recuperar la tradició mataronina que amb el temps
va incorporar coses noves, i volíem celebrar i commemorar el camí per Jesús Nazareno.
...i
pregunta obligada, com veu el futur?
Continuem endavant. Estic content
perquè veig que hi ha sostenibilitat i garantia de futur. Hi ha gent jove no
només a la nostra confraria, a totes. I aquesta gent jove té ganes de seguir la
tasca que vàrem començar i a seguir les nostres tradicions. De moment sembla
que tenim futur, com a mínim que els nostres fills i nets que ara participen de
la nostra gran Setmana Santa continuïn.