En aquesta ocasió us oferim l'entrevista realitzada pel setmanari capgros.com i que podreu lleguir íntegrament aquí.
Quina valoració fa la Comissió de Setmana Santa dels diferents actes que s’han fet aquest any?
Estem molt contents de com han anat tots els actes, que se’n fan molts. La gent s’ha identificat plenament amb el que representa la Setmana Santa, i el públic del carrer s’ha mostrat molt atent i respectuós. Una de les coses que ens ha cridat l’atenció ha estat veure molts nens petits seguint els passos molt respectuosos.
Darrera les diferents processons hi ha molta gent. Com s’organitzen?
La Comissió està composada pel nou confraries o germandats, més els Armats de Mataró. En total surten onze passos. La comissió està formada per tres persones per confraria, tots fem una pinya, i des de setembre ens comencem a reunir i preparant-ho tot.
Quin paper juguen els Armats en l’organització?
Nosaltres vam recuperar les processons l’any 86 i els Armats van començar a venir als anys 90. Els Armats tenen els seus actes, com l’homenatge a la ciutat, però a la processó central s’impliquen com una entitat més. I als estatuts, que els estem renovant, hi afegirem alguna confraria que no hi era i els Armats també els inclourem. Així tots formarem part legalment de la comissió.
Hi ha moltes discrepàncies sobre com s’ha d’organitzar el programa?
No n’hi ha perquè cada confraria té la seva processó. Durant la Setmana Santa, que dura uns deu dies, cadascú té el seu acte i tots ens ajuntem el Divendres Sant. La comissió organitza la processó central i ajuda a les altres perquè surtin bé.
La Setmana Santa és un dels pocs actes de la ciutat que impliquen a gent de tots els barris en la seva organització.
Si. Aquest any, en nombre de participants a la processó de Divendres Sant, hem sumat 996 persones, sense comptar els que s’hi afegeixen individualment. I segons dades de l’Ajuntament, al carrer hi ha hagut unes 55000 persones. A més, la comissió de Setmana Santa té un blog, i mentre que fins el 15 de març teníem 19000 visites, el 6 d’abril en teníem 375000, s’havien doblat.
Creu que la participació àmplia de tants sectors de gent és un dels factors que dóna singularitat a la Setmana Santa de Mataró?
Creiem que sí, perquè cada any anem a més en nombre de visitants. Segons dades de l’IMPEM, les visites a l’oficina de turisme durant la Setmana Santa han crescut un 30% en relació a l’any passat. I el percentatge d’estrangers ha estat un 10%. A més, tothom que va entrar a l’oficina de turisme entra el 30 de març i 6 d’abril va ser per preguntar sobre les processons. I nosaltres, per exemple, el Divendres Sant a la plaça de Santa Maria vam veure una cosa curiosa, un grup de cinquanta avis francesos que van venir perquè es van assabentar de la processó i van tenir interès en veure-la.
Creu que les processons es poden considerar una tradició catalana o ha vingut importada?
El que tenim clar tant els catalans com els que han vingut de fora, és que hem arribat a fer una Setmana Santa amb estil propi, que segueix la tradició catalana i a la qual s’hi ha afegit l’andalusa amb alguns dels passos que surten. Això ens dóna personalitat pròpia. Fins i tot ens ho ha dit el cardenal-arquebisme de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, que va participar a la processó general. Ens va comentar que havia quedat sorprès de la processó de Mataró, que està molt ben organitzada i és molt respectuosa.
Considera que la Setmana Santa manté el seu esperit religiós o se celebra més per tradició cultural?
Pels que hi participem són processons litúrgiques, les entenem com processons de penitència, de recolliment i de respecte a les creences religioses. Però també serveixen com una mena de catequesis al carrer sobre la vida de Jesús. Si s’hi barregen fets com l’encontre d’alguns passos, que poden semblar més folklòrics, això és una altra cosa.
Tenen prevista ja alguna novetat de cara a la Setmana Santa de l’any vinent?
Sí, cada any fem alguna cosa nova. A partir d’ara ja comencem a treballar, però aquest cop no només en la Setmana Santa sinó en el 5è Congrés General de Germandats i confraries. Fa dos anys es va fer a Reus i al 2011 es farà a Mataró. Vindrà gent de tot Catalunya, de França, del País Valencià i les Illes. Tindrà lloc abans de Setmana Santa, entre el 20 i el 28 de febrer.
Veieu altres Entrevistes d'Avui aquí
Estem molt contents de com han anat tots els actes, que se’n fan molts. La gent s’ha identificat plenament amb el que representa la Setmana Santa, i el públic del carrer s’ha mostrat molt atent i respectuós. Una de les coses que ens ha cridat l’atenció ha estat veure molts nens petits seguint els passos molt respectuosos.
Darrera les diferents processons hi ha molta gent. Com s’organitzen?
La Comissió està composada pel nou confraries o germandats, més els Armats de Mataró. En total surten onze passos. La comissió està formada per tres persones per confraria, tots fem una pinya, i des de setembre ens comencem a reunir i preparant-ho tot.
Quin paper juguen els Armats en l’organització?
Hi ha moltes discrepàncies sobre com s’ha d’organitzar el programa?
No n’hi ha perquè cada confraria té la seva processó. Durant la Setmana Santa, que dura uns deu dies, cadascú té el seu acte i tots ens ajuntem el Divendres Sant. La comissió organitza la processó central i ajuda a les altres perquè surtin bé.
La Setmana Santa és un dels pocs actes de la ciutat que impliquen a gent de tots els barris en la seva organització.
Si. Aquest any, en nombre de participants a la processó de Divendres Sant, hem sumat 996 persones, sense comptar els que s’hi afegeixen individualment. I segons dades de l’Ajuntament, al carrer hi ha hagut unes 55000 persones. A més, la comissió de Setmana Santa té un blog, i mentre que fins el 15 de març teníem 19000 visites, el 6 d’abril en teníem 375000, s’havien doblat.
Creu que la participació àmplia de tants sectors de gent és un dels factors que dóna singularitat a la Setmana Santa de Mataró?
Creiem que sí, perquè cada any anem a més en nombre de visitants. Segons dades de l’IMPEM, les visites a l’oficina de turisme durant la Setmana Santa han crescut un 30% en relació a l’any passat. I el percentatge d’estrangers ha estat un 10%. A més, tothom que va entrar a l’oficina de turisme entra el 30 de març i 6 d’abril va ser per preguntar sobre les processons. I nosaltres, per exemple, el Divendres Sant a la plaça de Santa Maria vam veure una cosa curiosa, un grup de cinquanta avis francesos que van venir perquè es van assabentar de la processó i van tenir interès en veure-la.
Creu que les processons es poden considerar una tradició catalana o ha vingut importada?
El que tenim clar tant els catalans com els que han vingut de fora, és que hem arribat a fer una Setmana Santa amb estil propi, que segueix la tradició catalana i a la qual s’hi ha afegit l’andalusa amb alguns dels passos que surten. Això ens dóna personalitat pròpia. Fins i tot ens ho ha dit el cardenal-arquebisme de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, que va participar a la processó general. Ens va comentar que havia quedat sorprès de la processó de Mataró, que està molt ben organitzada i és molt respectuosa.
Considera que la Setmana Santa manté el seu esperit religiós o se celebra més per tradició cultural?
Pels que hi participem són processons litúrgiques, les entenem com processons de penitència, de recolliment i de respecte a les creences religioses. Però també serveixen com una mena de catequesis al carrer sobre la vida de Jesús. Si s’hi barregen fets com l’encontre d’alguns passos, que poden semblar més folklòrics, això és una altra cosa.
Tenen prevista ja alguna novetat de cara a la Setmana Santa de l’any vinent?
Sí, cada any fem alguna cosa nova. A partir d’ara ja comencem a treballar, però aquest cop no només en la Setmana Santa sinó en el 5è Congrés General de Germandats i confraries. Fa dos anys es va fer a Reus i al 2011 es farà a Mataró. Vindrà gent de tot Catalunya, de França, del País Valencià i les Illes. Tindrà lloc abans de Setmana Santa, entre el 20 i el 28 de febrer.
