La Crida a la Processó de Dimecres de Cendra de 1908.

En aquesta ocasió us oferim una crida a la processó de la Bona Mort del Dimecres de Cendra de 1908 a Mataró.

Segons hi ha constància escrita a l'any 1920 a Mataró hi havia també devoció a la Mare de Déu de la Bona Mort. Aquesta devoció al 1849 es convertí en una Congregació a la Bona Mort que es va traslladar a l'Hospital de Sant Jaume, i posteriorment a Santa Maria. 

L'any 1895 Mosen Pere Agustí i Vilardebó va impulsar la processó de la Bona Mort a Mataró copiant la tradicional i antiga existent a la ciutat de Barcelona. 

Segons en Xavier Alarcón (2011) inicialment era una processó molt concorreguda i tenia molta assistència de públic. Estava ben vista pel moment de valors i ideals romàntics, que era reforçat per la literatura i l'art del moment amb escenes macabres, ossaris, calaveres... "Però el seu èxit fou la causa de la seva posterior decadència".  

Les idees i valors modernistes i noucentistes van superar el romanticisme i allò macabre ja era vist com de mal gust. Alguns conflictes amb la població que tornava del carnestoltes i es trobaven a aquesta processó així com part de la gent de la ciutat va viure aquesta processó com una cosa sense tradició, copiada... va fer que l'any 1923 es suspengués definitivament. 

Aquesta processó, juntament amb la Missa de la imposició de la Cendra va obrir durant 28 anys la Quaresma a Mataró. 

A continuació us reproduïm literalment una crida a aquesta processó a l'any 1908.



"Professó de la Bona Mort"


Gravat de la Bona Mort del s. XIX Font: MASMM
Reprografies de la processó de la Bona Mort de Barcelona 
"Recordém un moment que aqeusta vsia es sols un lloch ahont Nostre Senyors ens ha portat para que traballant y suant guanyessim l’aliment del cos, y podém  treurer d’aytal recordansa ó reflexió que pera assolir la Vida celestial per quina som criats, precisa un treball, un sacrifici més gan, com ho son els guanys y bneestar eterns que s’ens proporciona.

Hem de morir; pro lo que’ns interessa es morir bé, aó es; estar en gracia de Deu y com diu Sant Lluch: Et vos estote parati, quina qua hora non putatis, Filius hominis veniet.

El temps passa tan depressa, qu’apar, moltes vegades estrany que s’hagi esfumat com per encant; el dia d’ahir ja no tornarà mai més; meditemho un poch...

Mentres uns per un cantó criden que siguin secundades les seves ideyes disolventes y porfanats los noms més sants y sagrats, surtirá el dimecres de cendra de Santa Maria la professó de la Bona Mort á la que cridém hi vinguin tots els católichs pera demanar á Jesús tingui compassió dels qui en tal dia estaut escandalizant.



Sortirà la dita professó á dos quarts de cinch de la tarde fent els següent curs: Sant Francesch, Bonayre, Sant Roch, Caminet, Sant Sadurní, Padilla, Isern, Catalunya, Sant Benet, Sant Joseph, Riera, Barcelona, Sant Cristóful y Plassa del Rey.



Los congregants tots hi anirém; torném á insistir, els católichs que hi vinguin tots, sens faltarni ni un".

Font: Pensament Marià , acció catòlica, pàgina 51, Dimecres de Cendra de 1908. Dipòsit Arxiu Comarcal del Maresme. 
Alarcón, Xavier (2011) Tingueu Memòria i Record. Mataró, Caixa Laietana. 

Potser t'agraden aquestes entrades