dijous, d’octubre 29, 2015

Restauració de la Capella dels Dolors

Com ja es va avançar la capella dels Dolors està en fase de restauració. Us fem a mans en aquesta notícia el vídeo que ha editat el totmataro.cat i la referència de la notícia per a tornar a l'esplendor la joia barroca confrare.



Una Capella dels Dolors més fidel a l'original.

També un vídeo dies abans de l'inici dels treballs de restauració que vàrem penjar al nostre espai webbloc.

dimecres, d’octubre 28, 2015

"Las antiguas cofradías de la ciudad y sus pasos".



LLuís Ferrer i Clariana


Continuem amb la secció d'història de Mataró, i en aquesta ocasió dediquem l'atenció a la conferència de Lluís Ferrer i Clariana a Ràdio Barcelona l'any 1948. 

Gràcies als professionals del Museu Arxiu Santa Maria de Mataró s'ha pogut recuperar les notes i la conferència manuscrita del propi Ferrer i Clariana. En breu us facilitarem una altra realitzada uns anys després on detalla els Monuments i les confraries de la Setmana santa de Mataró. 
Lluís Ferrer i Clariana era fill de Mataró i va ser un historiador català preocupat per la recuperació patrimonial i del llegat religiós arreu del país. Entre d'altres va fundar l'Obra de Sant Francesc que es va ocupar la restauració de les ermites del Maresme i fou director del Museu Històric Arxiprestal. Entre el llegat hi ha nombroses publicacions, entre les que destaquen el Testimoni del Culte de les Santes de 1961 i Santa Maria de Mataró 1960-70. Així doncs us reproduïm el text mantenint les notes originals de l'historiador.


"LAS ANTIGUAS COFRADÍAS DE LA CIUDAD Y SUS PASOS"

Ecce Homo del s.XVIII amb vestist s.XIX.
Font: imatges MASMM
"A pesar de haberse escrito mucho sobre este tema o parecidos, al pedírsenos unas cuartillas para esta Semana Santa no nos hemos podido escapar o sustraer la idea de hablar de la misma ya que nos atrae el peso de las religiosas tradiciones de nuestra ciudad.
Si tuviéramos que analizar todos y cada uno de los detalles históricos o de lo que representan para nosotros la espiritualidad que de cada cofradía dimanaba en estos días Santos, tendríamos tema para muchos artículos.

Ciñéndonos a una visión de conjunto, diremos que actualmente han variado mucho las procesiones de los días de Semana Santa de la que antaño vio nuestra ciudad desfilar por sus calles y plazas No obstante bueno será que pasemos una breve hojeada a las mismas.

Dejando aparte las antiguas procesiones del Arrrabal que se celebraban el Domingo de Ramos saliendo de la Iglesia de Santa Ana, la Cofradía de Jesús Nazareno y del Vía Crucis de la V.O.T.  (Venerable Orden Terciaria) que tenía lugar por el interior del Tempo de Santa María el Martes Santo por la noche, nos ocuparemos de las del Jueves y Viernes Santo todavía en vigor de todos conocidas.

Misteri de l'Oració del Senyor a l'Hort de Mataró s.XVIII. Font: Imatges MASMM
La Procesión del Jueves Santo es llamada de la Congregación de los Dolores pues desde el año  1724  empezó a concurrir a la misma dicha Venerable Congregación - entonces en pleno auge - y le dio un especial relieve con sus congregantes vestidos de penitente arrastrando largas cadenas y llevando emblemas de la Pasión y de la Muerte.
Misteri de l'Assotament de Mataró s.XVIII. Font. Imatges MASMM
Figuraban en esta procesión la Cofradía de Santa Ana de aparceros y “comparets de secà” con el “Misteri de l’Oració a l’Hort”, la cofradía de Santa Lucía y San Marcos de zapateros con el “Ecce Homo”, la de San Pedro de Pescadores con la “flagelación”, la Cofradía de San Eloy del “Art del Foc”·con la “Coronació d’Espines”, la Cofradía de Nuestra Señora del Rosario con la sexta estación del Vía Crucis o “La Verónica”, “L’arbororamento de la Creu” del antiguo gremio de sogueros y curya imagen principal era el Santo Cristo llamado de los “gabatxos” que fue trasladado a la adoración de los fieles en la capilla de la Soledad bajo la bóveda del viejo órgano del Templo en 1903, ya que de muchos años no salía dicho paso. En esta procesión figuraba el Santo Cristo en la Agonía que salía de la Parroquia de San Juan y San José llevado por portantes del “Art de la fusta”, o cofrades de San Juan Bautista cuyo altar radica en la Basílica Parroquial de Santa María y en el cual está erigida esta cofradía que tanto influyó en la vida religiosa de la ciudad, pues a ella pertenecían todos los que se dedicaban a la madera, carpinteros, serradores, cajeros, escultores, encepadores… 

Sant Crist de l'Agonia de Mataró, principis s.XX.
Font: Imatges MASMM
Esta cofradía muy numerosa en 1605 hizo tallar una imagen de Cristo en la Agonía e instituyó la Cofradía de la Purísima Sangre, instalando el altar del Santo Cristo donde hoy está el de San Pedro (también desaparecido).


En 1740dicho altar y sagrada imagen fueron traslados debajo de la bóveda del antiguo órgano, o sea donde hoy está la Capilla de la Inmaculada Concepción. A finales del siglo XVIII hubo discrepancias entre la Cofradía de la Purísima Sangre y la de San Juan Bautista. Esta última trasladó el Santo Cristo de la Agonía a la Iglesia de Padres Carmelitas, hoy parroquia de San Juan y San José donde se veneró hasta 1936 cuando fue dicha imagen destruida.


 La cofradía de la Purísima Sangre continúa en Santa María donde instalé el nuevo crucifijo que talló el escultor mataronés Félix Vidal en 1817. Hechas estas digresiones volvamos al tema central de estas líneas.


La Venerable Congregación de Nuestra Señora de los Dolores era la única institución que con hábitos penitenciales asistía a las procesiones de Semana Santa ya que en las otras cofradías y gremios no tenían el carácter de orden religiosa que tenía esta, la cual bajo la Regla dada por los Padres Servitas -sus fundadores- era de echo una verdadera orden tercera de Penitencia para los seglares que viviendo en el mundo tenían vocación de religiosos.

El convent dels pares caputxins de Mataró en un dibuix.
Font: monestirs.cat
Venía luego el Santo Sepulcro, que los últimos años antes de la República en que se suspendieron las procesiones de Semana Santa, empezó a salir de la Iglesia Parroquial de San Juan y San José por estar entonces en mal estado el de Santa María y antes siguiendo el debido orden figuraba la cofradía de San Isidro con el interesante grupo escultórico de Campeny “ La Pietat”.


El Viernes Santo se diferenciaba del día anterior en lo que a procesiones se refiere, empezando el día con el Solemne Vía Crucis que saliendo de la parroquia se dirigía al Cementerio.


Vía Crucis que tenía su origen en el que instituyo la V.O.T. de San Francisco con el mismo itinerario y en cuyo final se encontraba en vez del cementerio, el convento de Ntra. Sra. de la Esperanza de P.P. Capuchinos en cuya Iglesia se veneraba el famoso Cristo de la Esperanza que muchos recordamos todavía con nostalgia.





Por la noche tenía lugar otra vez  la procesión la cual era organizada por la cofradía de la Purísima Sangre, motivo por el cual así como la del Jueves salía de la capilla de los Dolores, la del viernes se originaba en la capilla del Santo Cristo de la Purísima Sangre ya una vez terminado el Monumento.
 En esta Procesión además de los pasos del día anterior figuraban el “Davallament de la Creu” de la Cofradía de la Natividad de Ntra. Sra. y San Telmo de navegantes y comerciantes, Paso o “Misteri” de gran mérito artístico y la Soledad de Ntra. Sra. del cuerpo de la Nobleza.
 Este Misterio junto con el Santo Sepulcro eran los principales de esta procesión antes del siglo XVIII, siendo llamada de la soledad “ dels nobles i gaudins”. Más adelante dejó de salir hasta que en el mencionado s.XVIII , la reorganizó la Cofradía de la Purísima Sangre llegando a llevar como la de los Dolores sus penitentes e improperios.

Sant Crist de la Puríssima Sanch de Mataró 1805.
Font: Postal Fides
Altar del Sant Crist de la Puríssima Sang a Santa Maria.


Actualmente las procesiones de los días Santos han sufrido alguna variación debido a los cambios operados en las antiguas cofradías, mucho de ellos a la apatía con que semejantes demostraciones de la piedad popular es vista por algunos sin reparar en el enorme influjo que ejercieron entre nuestro pasado y que hoy como entonces puede muy bien repetirse, ejerciendo un buen apostolado popular. "

Bona Diada de Sant Simó

Des de la Comissió de Setmana Santa volem desitjar-vos una molt bona diada de festivitat de Sant Simó, patró dels mariners i protector de la ciutat de Mataró.

Podreu veure en l'enllaç http://www.festesaplecsantsimo.tk/  tots els actes organtizats per la comunitat de Sant Simó i Sant Pau, juntament de la qual en forma part la Confraria de la Coronació d'Espines.

dimarts, d’octubre 27, 2015

Mataró X Càritas

Un altre any, i ja en van 4, se celebra a Mataró una jornada impulsada per Càritas Interparroquial de Mataró per tal de poder recaptar fons, aliments i voluntàris/àries per a treballar per als que més ho necessiten de la nostra ciutat. 

Amb el lema ajuda'ns a ajudar Càritas, amb el suport d'entitats de la ciutat, en la que també hi és la Comissió de Setmana Santa, el proper 7 de novembre celebraran a la plaça Santa Anna aquesta diada. 

Les confraries i germandats estan cridats a recaptar a les seves cases germandats llet, conserves de peix i oli, que ara mateix són els béns que més s'han de menester per a Càritas.

Ajuda'ns a ajudar. 

Veieu aquí un resum de la participació de la Comissió en Mataró x Càritas de l'edició passada.

dilluns, d’octubre 26, 2015

Una foto de Mataró a l'exposició de Sevilla " Medio y un camino de futuro"


El proper novembre se celebrarà a la ciutat de Sevilla el III Encuentro Nacional de Jóvenes de Hermandades y Cofradías. Una de les moltes activitats d'aquest Encuentro és un concurs fotogràfic confrare que estarà situat a l'Ajuntament de Sevilla amb cinquanta obres d'arreu de la península. Aquests obres, a través de les quals es farà el concurs en segona fase de selecció, hi haurà una imatge de les portants de Nuestra Señora de la Esperanza de Mataró amb el títol "Camino de Esperanza". Indistintament del resultat del concurs, és bon motiu que una imatge del Divendres Sant de Mataró estigui en aquesta exposició de "Medio y un camino de futuro".

La foto " Camino de Esperanza"

diumenge, d’octubre 25, 2015

La confraria del Sant Sepulcre al web Pueblo Nazareno

Els amics del web pueblo nazareno, aquests dies han incorporat a la macro base de dades d'informació de confraries i germandats de tota la península a la confraria del Sant Sepulcre. Trobareu la seva informació ací.

divendres, d’octubre 23, 2015

Mataró té un nou pas, La Verònica. De la nostra història.Benedicció de la Verònica 1952

Continuem amb petits retalls de la nostra història i en aquesta ocasió parlem de 

La Verònica a Mataró.

El pas de la Verònica pels carrers de Mataró. 

Benedicció de la Verònica 1952 al pati del Col·legi Salesians.
Després de la Guerra Civil espanyola, anys molts durs a la ciutat de Mataró i arreu del país, es van recuperar les processons de Setmana Santa a la ciutat

El 1949 arribà a Sant Josep Mn. José Eusebio de Iraola. Era un sacerdot nascut al País Basc i va ser capellà del Col·legi Valldemia.  Segons es recull en diferents fonts aquest prevere donà una gran empenta a la Setmana Santa mataronina i va fer una aposta per l'organització i la coordinació de totes les confraries. Així el 1952 va constituir la Comissió Intercofradial de Setmana Santa de Mataró. 

Tot i que aquesta Comissió volia recuperar l'antigor i la tradició catalana i mataronina d'abans de la Guerra Civil, la influència del Sud es va notar en les formes i les maneres. Es van barrejar la foscor, el silenci i la dimensió reduïda amb la influència de música, colors i estils processionals que volien imitar, almenys d'alguna manera la tradició Sevillana, que tan va influir a nivell mediàtic a la ciutat.
El mateix any 1952 amb la constitució de la Comissió Intercofradial es va crear la darrera de les confraries de la ciutat: La Confraria de la Verònica.  Aquesta va ser fundada pel Director del Col·legi Salesians el Pare Ricard Nacher sota l'advocació de Maria Auxiliadora i dins de l'obra salesiana.  Aquell mateix anys sortí en processó per primera vegada.
El Misteri de guix es va fer als tallers dels salesians de Sarrià i va ser obre d'en Josep Mestres. Aquest escultor es va caracteritzar per a fer misteris com aquests però també les escultures del Palau de Pedralbes, del Santuari de Gleba, o el mateix altar major de Vigo. 
Aquest misteri, al no disposar de tanta gent com les altres confraries, va ser el primer Misteri portat en rodes a la ciutat i no pas per portants.

Avui dia, aquesta confraria continua viva, essent una de les confraries més antigues de la ciutat i composada per ex-alumnes del Col·legi Salesians de Mataró. 
La Verònica en la seva primera sortida processional

Detall de l'altar mayor del Santuari de La Gleva de Josep Mestres

dimecres, d’octubre 21, 2015

Agustín Castro, impulsor del projecte Origen de música confrare

Agustín Castro durant l'enregistrament d'Origen.
Avui tenim el plaer de parlar amb Agustín Castro, qui juntament amb Jorge Águila, van impulsar i lideren el projecte "Origen" a través de la productora Orion Symphony. Aquesta productora està considera com la més important dins el món confrare espanyol i al 2014 van crear una gran expectació al voler explicar la música confrare des dels seus autors, a mida per a musics i per als músics. I a més ho van fer de forma similar que una gran banda sonora d'una pel·lícula o d'una superproducció discogràfica.  Per primera vegada es compilava música antiga tocada per grans bandes i per d'altres que no estaven tapades, potser per la trascendència i abast d'aquestes, posant de relleu el bon estat de salut de la música confrare i les seves potencialitats. 

Amic Agustín, ara ja esteu treballant en la tercera entrega d'Origen, però com va sorgir el projecte inicial?

Imatge:Estudi amb partitura de "Las Lágrimas" Font: @Jorge Aguila

Tant jo com en Jorge Àguila volíem posar l'accent en els sentits, en la centralitat de la música, en donar una volta als sentiments... i com no fent-ho en una fixació en la música, en una música que hem escoltat i estimat des de petits, la música de Setmana Santa.  Llavors ens va interessar en compilar bona música que connectés, que arribés, que expressés i que fos la protagonista en un treball discogràfic on és recollís el gran llegat que hi havia. Però sobretot també per a que s'anès més enllà de les grans bandes tant referenciades i tant conegudes, per tal que hi hagués més veus i més sons. El nostre objectiu va ser focalitzar el sentiment romàntic d'un treball discogràfic d'uns 45-50 minuts i on es pogués gaudir i escoltar totes les marxes.
...Quina era la pretesió?

Això anava i va de música. Són bandes de música de Setmana Santa i calia donar-lis a elles el protagonisme, l'accent i un producte per a elles. I la pretensió era que les xarxes socials potenciessin exponencialment aquests sons, aquesta música, aquests sentiments....
I també teníem constància d'altres bandes, d'altres formacions, d'altres agrupacions que no tenien tant de renom, ni eren tan mencionades o presents a les xarxes social, i aquí a origen totes estan al mateix pla independentment si són bandes nombroses o de menys membres. Totes són importants, perquè totes fan bona música.

Per tant heu ajudat a posar de manifest la gran realitat de bandes que hi ha a casa nostre...

Imatge de l'enregistrament d'Origen III. Font: @Agustín Castro.
Ara la gent ha escoltat a bandes i moltes marxes que no coneixia. Això per descomptat ha ajudat a donar-les a conèixer, a exposar la gran quantitat de bandes que hi ha, i sobretot ajudar a veure que hi ha molta gent que s'estima la música. I a origen es defuig d'escoltar només la pista que t'agrada, la cançó maca o de l'autor que t'agrada - com succeeix a la música comercial-. Origen permet escoltar de forma seguida.
Nosaltres a part de músics, som compositors, i ens estimen la música. I en aquesta estimació no volem ser autor que només impressionen amb sons o marxes que sabem que arrencaran aplaudiments ràpids per la seva senzillesa; hem de ser capaços de fer bona música que sobretot t'emporti pels sentiments, que transmeti sentiments.  I aquesta música transmet i ajuda a concentrar-se.

I al carrer, en una processó, o en un temple la música també ajuda a transmetre?
La música ajuda a transmetre com s'ha dit i també al carrer en un acte d'expressió pública de fe o qualsevol altre acte. Però val a dir, que no és el mateix. En una processó al carrer la banda forma part del tot: hi ha una explosió de sentits. Hi ha els misteris, els portants o costaleros , els olors i els sentiments... la música engloba i ajuda però és una altra part, no pas la protagonista. I amb Origen el que hem volgut era això, ajudar a focalitzar només la música.
Agustín Castro amb José Manuel Luque.

Actualment hi ha un Origen II,   com ha estat la seva acollida?

La primera va ser novedosa. Va tenir molt bona acollida a nivell de tots els públics i va centrar la música en el tema confrare. En el segon hi ha més un producte dirigit a les bandes, als amants específics de la música confrare, un suport a que les bandes puguin enregistrar les seves marxes, és més un autohomenatge, un producte per a elles.
Des d'aquesta tessitura el primer era l'origen, la recollida de l'antiguetat que recollia elements clàssics...d'aquí el color de gel del disc. Era un homenatge a la nostra música, a la nostra religió, a la nostra tradició, a una música que ha anat transformant també els actes processionals més recents.

Focalitzant el tema de les bandes cap al nord de la península, i en especial Catalunya, de moment no tenim grans bandes confrares tant impressionats com al Sud, o potser estan començant a madurar les que hi ha?  

A Espanya hi ha una llarguíssima tradició de música confrare i origen és una gustosa pinzellada que donà un gran pas endavant. I com pinzellada no recull tot. Ara hem obert la possibililtat a que les bandes proposin peces inèdites. Però és veritat que hi ha moments tradicionals inicials diferents. La música actual va començar gairebé a Sevilla, Càdis, Huelva... i va anar evolucionat i expandint-se per tot arreu. A altres províncies les processons eren més en silenci, més recollides, es perdien la importància de la imaginació i suport que dóna la música. 
Jo he crescut en aquest món, dins una confraria i m'omple veure quan hi ha germandats que fan la seva estació de penitència amb una gran explosió musical com per exemple, las Tres Caidas o la Macarena. Em costa entendre el recull de les processons en silenci, però com he dit són tradicions diferents. 


Castro enregistrant a l'estudi. Font: Agustín Castro

Com molt bé diu, són tradicions diferents, cosa que també observem dins de la pròpia Catalunya i amb grans diferències també entre ciutats. I també veiem en els darrers anys com estan evolucionat i creixent algunes agrupacions i bandes de tambors i cornetes...

Felicito que així sigui, la música, aquesta que nosaltres estimem és part de la nostra tradició, de la Setmana Santa. Ara bé, el consell que dono és a les germandats que, dins de les seves possibilitats, recolzin a les bandes perquè elles també ajuden a donar missatge en una processó, ajuden a vestir-la també.  

dimarts, d’octubre 20, 2015

Benedicció de Ntra. Sra. de la Esperanza


La Junta de Govern amb els autors i la nova saya. 

Moment de presentació de la saya 
Aquest passat diumenge la Hermandad Ntro. Padre Jesús Nazareno y Ntra. Sra. de la Esperanza de Mataró ha estat de celebració.

S’ha procedit a la benedicció de la nova saya de Ntra. Sra. de la Esperanza obra de Santiago Pérez Claramunt en la Missa de Germandat en la parròquia de la Mare de Déu de Montserrat. 

Feia anys que la Hermandad estava treballant per a poder disposar d’una saya per a la Mare de Déu igual que fa tres anys va adquirir una nova túnica brodada pel mateix autor.

Amb aquesta saya es posa fi a una proposta impulsada des dels portants de la Mare de Déu juntament amb la Confrare Major, i que s’ha suportat única i exclusivament amb les aportacions de germans i germanes de la Confraria.
Moment de la benedicció per mn. Jordi Espí 

La saya és la vesta que posta la imatge i que li dona motiu al missatge de la mateixa. En aquest cas al ser una Esperança la túnica és de color blanc amb motius florals i amb petites incrustacions en verd que enllueixen amb el reflex.

Aquesta saya es podrà veure la propera Setmana Santa de la ciutat. 


L'autor explicant els motius a la parròquia de Maria Auxiliadora

diumenge, d’octubre 18, 2015

Entrevista d'avui, Santiago Pérez Claramunt, brodador


Santiago Pérez en un acte de presentació a Maria Auxiliadora de Mataró. 
La família Pérez Claramunt al seu taller de Barcelona. Font: D'Marc.
Avui tenim l’ocasió de parlar amb Santiago Pérez Claramunt, brodador de Brodats Artístics Barcelona.
En Santiago, forma part d’una empresa familiar iniciada l’any 1977, que en els darrers anys ha realitzat nombrosos brodats i confecció d’ensers per a confraries i germandats. És conegut per ser un del pioners d’aplicar les noves tecnologies als brodats confrares tant en el disseny com en la realització, i la seva combinació amb les tècniques manuals per cercar una depuració tècnica per donar més volum i bellesa a les peces.
Durant aquests dies, la Hermandad Ntro. P. Jesús Nazareno y Ntra. Sra. de la Esperanza de Mataró ha procedit a la benedicció de la Saya de la Señora de la Esperanza, un projecte que portaven tres anys treballant-hi.
Saya Ntra. Sra, de la Esperanza
... i aleshores es va poder realitzar. El projecte feia temps que es parlava i la mateixa Hermandad anava donant voltes, però com sempre, és bo el ritme el marqui la pròpia gent per a que es vagi madurant i millorant les idees i missatge que es vulgui donar.  Però sempre hi ha una data que de cop de volta s’activa tot.

I avui, tenim l’oportunitat de veure un treball en una Saya...

...de fet no l’ha vist ningú encara, aquí està lo sorpresa. Però diré que és una Saya en blanc de color marfil treballada amb fils daurats i diferents tonalitats. Té en la seva construcció una tècnica similar a la que fa qualsevol mestre andalús brodador de l’antigor, però amb la diferència que es broda i mima a part i després es posa sobre la peça i el seu dibuix Després es dóna gust amb les lluentons , les pedres.. la de l’Esperança està carregada de perletes que donen un to i reflex lleu de verd, el verd característic de l’Esperança. I això en un escenari de motius florals amb roleos.

Els confrares tenim la mania de recarregar les peces, apostar pel neobarroc i el plateresc també en les teles, però en aquesta ocasió, creiem, es demanava senzillesa ... com es treballa això.

En un primer moment la demanda del disseny és que fos simple, poc voluminosa i amb la idea que menys és més. Però com se sap, el món confrare el que vol en brodats és més amb gust, és a dir recarregar-ho. Però com he dit això es treball i poc a poc es veu com el dibuix final va en aquesta direcció.
I a nosaltres, especialment el que ens agrada a més, es venir als dies de presentació, de benedicció i participar de la confraria en aquests dies especials per a ells i ells.


Santiago moltes gràcies i per molta anys. 

Més informació sobre brodats Santiago Pérez.

La Comissió de Setmana Santa inicia el curs


dijous, d’octubre 15, 2015

Benedicció de la Saya de Nuestra Señora de la Esperanza

La Hermandad Nuestro Padre Jesús Nazareno y Nuestra Señora de la Esperanza celebra aquest proper diumenge l'acte de benedicció de la nova saya de la seva imatge titular. 
La Saya és la peça de roba que porta la imatge, així com Jesús porta una túnica. Aquesta és la peça femenina i que acostuma a estar brodada amb diferents motius i fa que la roba tingui la bellesa i exaltació d'acord amb el missatge que es vulgui donar o l'advocació de la imatge. 
Aquesta Saya es obra dels tallers de Bordados Barcelona  i era una proposta dels i les portants de la Esperanza de fa tres anys, i que amb aportacions voluntàries han aconseguit que sigui una realitat.

dimecres, d’octubre 14, 2015

Entrevista a Juan Ventura, "L'art i de devoció al carrers"

Continuem amb la secció d'entrevistes, i en aquesta ocasió parlem amb Juan Ventura, un escultor de referència confrare, i autor de nombroses obres actuals a Catalunya.

Entrevista d'avui.
La Macarena de Conellà amb Juan ventura. Octubre 2015. Font: Juan Ventura

Continuem amb les entrevistes del bloc. En aquesta ocasió tenim l’oportunitat i el plaer de conversar amb Juan Antonio González García, popularment conegut com Juan Ventura.
Juan Ventura és un escultor imatger nascut a Lora del Río, però que té el seu taller a la ciutat de Sevilla.

Jesús Captiu de Mataró. Font: Santi Flores.
Actualment, és un dels escultors imatges o “imagineros” de més renom a nivell espanyol, tant per la seva trajectòria, expressionisme de les mirades i rostres, com per les seves obres escultòriques de passió, sobretot de Doloroses. La seva obra està desplegada per tot el Sud destacant – entre moltes- La Sentència de Màlaga, Nuestra Señora de la Estrella de Córdoba, la Misericòrdia de Motril o la Oración en el Huerto de Lebrija.
A Catalunya hi ha diferents obres de Juan Ventura a El Vendrell  en el misteri de Jesús de la Penas o Nuestra Señora del Consuelo, Nuestra Señora de la Soledad de Mataró o la nova imatge de la Esperanza de Cornellà, que és la més recent i que es beneeix aquests cap de setmana.

També a Mataró, i en tant que efemèride, aquests dies s’ha celebrat el vint-i-cinquè aniversari de l’arribada a Mataró de Jesús Captiu, i motiu pel qual la Confraria de Jesús Captiu i Nostra Senyora dels Dolors ha celebrat diferents actes processionals.

Amic Juan, com imatger i com autor, què et sembla que després de 25 anys d’haver realitzar una obra, la confraria i la ciutat que la van acollir pensi i encara us  mencioni com  l’autor que la va fer, donant importància,  com és el cas de Jesús Captiu?

Per  a mi, tot això és un motiu d’orgull i em causa una gran emoció que una obra com aquesta sigui tan estima. I que després de tants anys se’m mencioni em sembla que és just ja que sense l’autor l’obra no existiria; Per exemple ““cómo podríamos hablar del Quijote sin mencionar a Cervantes”...

La Soledat de Mataró. Font: Comissió Setmana Santa.
A Mataró hi ha una altre imatge, la de la Soledat, que amb el temps també s’ha convertit en una imatge referent d’una de les grans germandats catalanes. Aquesta en particular, encara celebra l’arribada a la ciutat de la imatge i una processó en motiu de la seva coronació. Una processó que reuneix a tot un barri al voltant de la mateixa i dóna un missatge al carrer. Quan un escultor talla, pensa que la seva obra el dia de demà pot arribar a ser una font de missatge tant potent?

Més que un pensament és la responsabilitat de saber que una imatge ha de ser font de devoció. Això és el primer a l’hora de realitzar-la. Tot el demés ho ve aportant el temps i el treball que la germandat que li fa els cultes.

... des d’aquesta tessitura, quins reptes se li plantegen a l’escultor quan rep un encàrrec?

Aconseguir satisfactòriament que la imatge sigui tal i com esperen els que han confiat en mi per a realitzar el seu sagrat titular...

És important el missatge?
Juan Ventura al seu taller. Font: Juan Ventura.

Quan la germandat encarrega una imatge ho fa sota una advocació, la qual cosa porta implícit el missatge i és prioritari que l’obra ho reculli i ho expressi.

En el moment actual, almenys a la província de Barcelona, les processons estan vivint un oment important després d’uns anys complexes - i inclús d’un temps on es van deixar de fer -, i les confraries i germandats estan agafant molta vida. Amb això, es continua demandat treball als escultors imatges? I quin missatge o obres se solen demandar?

No massa. Inclús a nivell general donat el moment actual hi ha molt poca activitat “con cuentagotas”.... tenint en compte que les germandats reben molt poques o cap ajuda per part de les autoritats estatals quan són font  d’ajut i de treball social que es fa més que evident en temps de crisi.  En relació a les obres demandades bàsicament són les que tenen a veure amb la Passió de Crist i la devoció a la seva Mare  portant implícits sota les seves advocacions els missatges.

Es continua cercant l’expressionisme o el neobarroc de fa uns anys? O se cerquen d’altres formes i missatges?

Segueix imperant el neobarroc donat que el missatge ve d’uns fets històrics, i al igual que un director de cinema cerca els trets més fidels a aquell moment que vol representant, tant en la fisonomia con en les vestidures o arquitectura per a donar realisme, la imagineria és fidel a aquests fets.  


Amic Juan, felicitats pel teu treball, i per molts anys més!
Detalla de La Pietat de Juan Ventura Font: Juan Ventura.

Molt més sobre Juan Ventura a:







Entrevista a  TVE:


dimarts, d’octubre 13, 2015

Una altra mirada sobre la Setmana Santa sevillana; " A Thing of Beauty"

Entrevista d'Avui: 

Continuem amb la secció d'entrevistes i avui conversem amb els Professionals de Kreativa Visual. Una entitat que avui ha estat notícia en món confrare gràcies a un vídeo que han realitzat i on es pot apreciar la potencialitat i sublim de la Setmana Santa de Sevilla. 

La Setmana Santa sevillana és bàsicament Fe i Passió, però els autor han volgut apreciar la dimensió de l'art, la tradició i l'amor.


Primer de tot volem agrair el vostre temps, i sobretot que pugueu compartir amb nosaltres una estoneta per a poder parlar de Setmana Santa; i com no! Per a felicitar-vos pel bon producte que heu elaborat, així com la bona acollida que està tenint aquests dies.

Per a qui no us conegui, Kreativa Visual és una organització que es dedica fonamentalment a difondre i transformar idees mitjançant el desafiament constant en la construcció d’imatges en missatges, connexió i explicació de fets... de la potencialitat de lo visual... Però amics, d’on surt aquesta idea de realitzar una vídeo sobre la Setmana Santa de la capital hispalensis ?

Fotograma del vídeo. Font: Kreativa Visual.

La idea sorgeix de dotar un altre punt de vista d’una cosa tradicional, i que a nivell visual estava molt desactualtizat i gairebé obsolet. Volíem donar-li un gir a la visió que hi ha en la nostra ciutat a la nostra manera de redireccionar la mirada, no només als actes processionals; Sinó a tot allò que esdevé al nostre voltant.

... i perquè el títol “ A thing of Beauty”, per cert, una  magnífica poesia de John Keats de 1818?

Perquè? Pensàvem que una veu en off donaria més contingut a la imatge, i volent exportar una mica la mirada al món, sense cap mena de dubte el millor idioma és l’anglès. El poema escollit és el resultat d’una recerca de texts i poemes que poguessin donar un major per a la imatge; El simbolisme que conté el poema és perfecte: Parla de la lluna i la Setmana Santa es regeix per la lluna. Divendres Sant és el primer divendres sant posterior a la lluna plena després de l’equinocci de primavera. També l’exaltació de la bellesa de la passió, la mort, el renaixement... són elements molt potents que aprofundeixen a la narrativa del vídeo.

Què és el que es volia transmetre?

Fotograma del vídeo. Font: Kreativa Visual.
Preteníem transmetre alguna cos que emocionés, més enllà de la fe o la penitència o diferents valors, simplement volíem fer un acte d’homenatge a una tradició i a una ciutat, Sevilla, molt barroca en aquests aspectes. Volíem donar-li un gir i intentar que sorprengués tant a les persones religioses com a les persones que volen deixar-se emportar i admiren la bellesa, sense entrar en la dimensió crítica o d’exaltació religiosa.

Considereu que per aquelles persones que no son tan properes al món confrare, poden tenir pistes sobre què experimenta una ciutat en aquesta explosió d’art, amor, cultura, esforç i atorgament que és la Setmana Santa sevillana?

Fotograma del vídeo. Font: Kreativa Visual.
Per descomptat, nosaltres som el públic més objectiu, ja que tot i ser de Sevilla, mai hem viscut la Setmana Santa a la manera confrare. De fet gairebé mai hem estat durant la mateixa a la ciutat per temes laborals. No ens hem regit per confraries, germandats o símbols propis dels actes; Ho hem fet sense estar sotmesos a la nostra pròpia tradició o subjectivitat. El que cercàvem i era el nostre únic criteri era les imatges que transmetien.

Sortint de Sevilla i anat en qualsevol direcció, la Península està plena d’actes d’expressió pública de la fe. Això si, amb diferents intensitats, colors, músiques,... on la tradició local deixa la seva empremta. Es planteja algun nou repte en aquesta direcció? O de moment ens quedem amb el “ A Thing of Beauty2?

Fotograma del vídeo. Font: Kreativa Visual.
Seria genial que ens contractessin per fer vídeos així amb aquesta llibertat per recollir tradicions i emocions de qualsevol zona. Transmetre cultura de qualsevol part del món és un repte al que aspirem i en el que ens guanyem la vida –professionalment parlant- . Tant de bo les contractacions que tinguem vagin en aquesta línia; sinó sempre ens queda el nostre temps lliure per seguir fent vídeos personals.


...amics, des del bloc de Setmana Santa de Mataró, agrair-vos el vostre temps i ens reiterem amb aquesta felicitació. Fins avisat.

Agermanament entre l'Agrupació Musical de Mataró i La Roda de Andalucía

Membres de les dues agrupacions musicals amb el Confrare Major de la Germandat Jesús Catpiu i Nostra Senyora dels Dolors de Mataró.

Els dos Guions Estendards durant la Processó.
Moment de l'intercanvi de les medalles.

A mitjans dels anys vuitanta es va posar de moda entre moltes pobles i ciutats de diferents zones geogràfiques europees apostar per agermanaments per incrementar els llaços personals, l’intercanvi, el contacte, la millora d’altres visions. Aquesta inèrcia es va traslladar també a l’àmbit de les entitats, i més concretament en els culturals amb la voluntat d’apostar per una formació conjunta, trobades i potencia una visualització exterior. 

Entrats els anys noranta la ciutat de Mataró- i dins d’una voluntat  coneixement i respecte mutu i foment de la tolerància amb d’altres ciutat, va començar diferents agermanament amb ciutats com Dürnau, Gammelshausen, Créteil, Corsico, Fort Lauderdale i Cehegín.

Amb la Roda de Andalucía, província de Sevilla, existien importants vincles ja que la gran part de població que va emigrar als anys seixanta d’aquesta ciutat van anar a viure,treballar i residir a Mataró. D’exemples de vincles i cooperació a nivell cultural n’hi ha diversos tant del món confrare com les entitats regionals, així com els intercanvis que es fan en algun actes puntuals durant l’any entre ambdues ciutats.
El responsable de la Agrupación Jesús NAzareno posant la medalla.
 
Recentment, una altra entitats de Mataró, la confraria de Jesús Captiu i Nostra Senyora dels Dolors ha impulsat relacions amb l’Agrupació Musical de la Hermandad Padre Jesús Nazareno y Nuestra Señora de la Esperanza de La Roda de Andalucía. Des d’aquesta tessitura el passat dissabte 3 i dins de la Processó Extraordinària dels vint-i-cinc anys de l’arribada de la Imatge de Jesús Captiu a la capital del Maresme, es procedir a l’acte formal d’agermanament de l’Agrupació Musicial Captiu-Dolors i l’Agrupación Musical Jesús Nazareno moments abans de la mateixa.

Dos components de la Agrupación es van traslladar a Mataró per participar en aquesta processó i visualitzar l’agermanament entre ambdues agrupacions amb la participació també del seu Guió Estendard, que se sumava al que es va presentar el cap de setmana anterior en el II Concert Solidari de l’Agrupació Captiu Dolors.

Davant de la Basílica de Santa Maria es va procedir a l’intercanvi de medalles entre les dues entitats i es van dipositar simbòlicament en el mateix Guió.

dilluns, d’octubre 12, 2015

II Concert Solidari de marxes processionals de la Germandat Jesús Captiu i Ntra. Sra. dels Dolors

Moment del concert al Teatre Monumental de Mataró.

Nou Guió 
El passat 27 de setembre es va organitzar a la ciutat, en el Teatre Monumental, el II Concert Solidari   de marxes processionals de la Germandat Jesús Captiu i Ntra. Sra. dels Dolors. En aquesta ocasió, es fa fer sota el context del XXVè Aniversari de l'arribada a Mataró de la Imatge de Jesús Captiu.

El viscut en la tarda del diumenge 27 de setembre al Teatre Monumental, amb el "ll Concert Solidari" de marxes processionals va ser molt emocionant per a tots els presents, amb els sentiments a flor de pell en tot moment, després de cada paraula, cada són , cada marxa ... va ser una tarda en la qual tancant els ulls ens traslladàvem al dia de nostre Senyor, a aquest Diumenge de Rams, a la nostra Setmana gran, a Ntre. P Jesús Captiu sortint de la seva basílica per ser Captivat en el seu Captura.

En aquesta ocasió es va aprofitar per a presentar el nou Guió i dels seus escortes ataviats amb els sabres, obra del confeccionista i brodador gadità David Calleja, qui va ser el mateix autor de l’escut de la Germadat i del se nou pal·li, entre d’altres. Va ser per tant, una tarda d’estrenes com va ser el del repertori que van oferir els i les components de l’Agrupació Musical Captiu Dolors.

En el mateix acte es va procedir a protocolaritzar l’agermanament d’aquesta Agrupació amb la de la Hermandad Nuestro Padre Jesús Nazareno y Nuestra Señora de la Esperanza de la Roda de Andalucia, província de Sevilla. Com a fet, es van fer intercanvi d’escuts d’armes simbolitzats en les medalles de les confraries per a estar visibles en els guions de les dues agrupacions.

Segons els i les presents va ser un acte emotiu perquè es va cercar el llenguatge musical, l’expressió i la càrrega emocional en tot l’espectacle i moment.

Els fons del concert van anar destinats a Càritas Interparroquial de Mataró. 

Imatges del concert:


Vídeo de l'Agrupació Musical Captiu Dolors Mataró:


Nova secció història.

Nostra Senyora de l'Esperança de Mataró.
Font. S .Domínguez. 
Aquest bloc obre una nova secció - que trobareu en la pestanya de comandament a dalt- dedica a la història de la Setmana Santa de Mataró, així com a d'altres llocs d'arreu de Catalunya.

Desitgem us agradi, ja que anirem nodrint-la poc a poc.

diumenge, d’octubre 11, 2015

Les processons a Caldes d'Estrach


Abanderada del Sagrat Cor Maria Agell enla processó (1950?)
 Font: Web Fundació Palau Fabra
Quan hom parla de les processons de l'antigor a Catalunya, ràpidament li venen a la ment ciutats com Girona, Tarragona, Tortosa, Reus, Mataró, Verges, Barcelona....inclòs Perpinyà. Comparteixen aquestes ciutats estils processionals que es remunten als s.XIV- SXVII tenint com punts d'unió l'austeritat, la tradició, el silenci i la foscor.... però amb el temps van anar variant i ja, durant aquest segle van anar agafant algunes influències externes i alguns models  diferenciats. 
Corpus, any Sant 1950. Caldes d'Estach.
font: Web Fundació Palau Fabra

Però de l'antigor, no només cal pensar en aquelles ciutats, de Setmana Santa i d'actes processionals i actes d'expressió pública de la fe n'hi havia a cada ciutat, poble i indret de Catalunya, durant aquests segles i gairebé fins la II República. 

Un d'aquests exemples n'era, Calella. Sant Pol... o Caldes d'Estrach, al qual avui li dediquem unes línies en aquest espai web. 

Gràcies a la feina de recollida i compilació d'imatges antigues de Caldes d'Estrach per part de veïns i veïnes amb la Fundació Palau Fabra, ha arribat als nostres dies algunes imatges de com eren les processons de 1926-1928 i com era també el Corpus.  Fotos estereoscòpies van aparèixer no fa molt en un fons de Manlleu, on apareix una jove Maria Agell que, nascuda al 1916, n'era l'abanderada. 
Via Crucis. Caldes d'Estach 1926
Font: Web Falau i Fabra, fons trobat per Grup Fotogràfic Manlleu

Reproduïm doncs, en aquest post algunes de les imatges, i l'entrevista realitzada no fa molt, a la mateixa Maria Agell, que recorda que les processons d'aquells anys eres austeres, tothom en silenci, i en el cas de Caldes sense misteris, que es van incorporar després de la Guerra.  Molta més informació a: https://fundaciopalau.wordpress.com
/

Corpus (1926?) Caldes d'Estrach.
Font. Web Falau i Fabra, fons trobat per Grup Fotogràfic Manlleu
Via Crucis. Caldes d'Estach 1926
Font: Web Falau i Fabra, fons trobat per Grup Fotogràfic Manlleu

 
Recorregut processó de 1936. Dibuix de J. Commeleran.
Font: Fundació Palau Fabra, cessió d'Arrels Cultura.
No hi havia passos, es van fer un parell després de la guerra